Opinió

entrevista. Salvatore Adamo

cantant

“A l'escenari és on visc més intensament”

Quan el Fes­ti­val del Mil·lenni va dur Sal­va­tore Adamo (Comiso, Sicília, 1943) el gener del 2007 al Palau de la Música, feia divuit anys que “el jar­di­ner de l'amor” –com el va bate­jar Jac­ques Brel– no can­tava a Bar­ce­lona. L'èxit acla­pa­ra­dor d'aque­lla actu­ació va fer que Adamo es con­vertís des d'ales­ho­res en un nom recur­rent en les pro­gra­ma­ci­ons dels fes­ti­vals cata­lans. Avui, també en el marc del Mil·lenni, el can­tau­tor ita­lo­belga –amb 50 anys de car­rera, 500 cançons i més de 100 mili­ons de dis­cos venuts– actua a L'Audi­tori, on can­tarà –és clar– èxits com ara Un mechón de tu cabe­llo, Mis manos en tu cin­tura i La beauté des fem­mes.

Quina relació l'uneix amb Cata­lu­nya?

Tinc molt bons records de Bar­ce­lona. Vaig actuar-hi per pri­mer cop el 1966. Els músics no van poder arri­bar perquè hi havia una tem­pesta de neu a Brus­sel·les i vaig haver de fer el con­cert, d'una hora i mitja, tot sol amb la gui­tarra. Després hi he tor­nat molts cops, tant a actuar com par­ti­cu­lar­ment. Em sem­bla una ciu­tat fas­ci­nant, amb una relació molt forta amb l'art.

Una cançó seva, ‘Manuel', denun­ci­ava el règim fran­quista. Com va sor­gir?

Un amic em va expli­car el cas d'un peri­o­dista espa­nyol que havia anat a la presó per un arti­cle que havia escrit. Vaig escriure Manuel en francès i es va tra­duir a diver­sos idi­o­mes, però en aquell moment no em van dei­xar publi­car-la en espa­nyol. La vaig can­tar arreu del món.

És un can­tant ‘romàntic', però sovint ha can­tat sobre temes soci­als i polítics. Quina ha de ser la relació d'un can­tau­tor amb els pro­ble­mes que l'envol­ten?

Ja de ben jove­net em vaig ado­nar que un can­tau­tor ha de bai­xar dels núvols, ha de tocar el que té més a prop. Vaig escriure Ins­ha­llah [una cançó con­tex­tu­a­lit­zada en la Guerra dels Sis Dies entre Israel i uns quants estats veïns] quan només tenia 23 anys. Però el meu enfo­ca­ment sem­pre ha estat més huma­nista que polític, sem­pre he vol­gut anar més enllà de la política. M'interessa par­lar de les coses que tot­hom té més a prop. En el cas de l'eco­lo­gia, per exem­ple, no trobo jus­ti­fi­cat que un par­tit polític només es dedi­qui a aquest tema. Tots els par­tits polítics hau­rien d'ocu­par-se de l'eco­lo­gia perquè és un pro­blema uni­ver­sal, que ens afecta tots.

Nas­cut a Sicília, belga d'adopció, estre­lla a França... sem­pre s'ha defi­nit, bàsica­ment, com a euro­peu. Què en pensa de com la crisi ha fet can­viar Europa?

El tema d'Europa és molt deli­cat. Crec que l'ideal seria poder res­pec­tar la per­so­na­li­tat de tots els pobles euro­peus. És evi­dent que un grec no pot viure igual que un ale­many. És en el seu meta­bo­lisme, podríem dir. Els hora­ris no poden ser els matei­xos. Quan a Grècia o a Sicília, per exem­ple, pica el sol i s'està a 40 graus de tem­pe­ra­tura... Són fac­tors que s'han de tenir en compte.

Com ha vis­cut el fet que, com a can­tant romàntic, formi part de la vida i els records sen­ti­men­tals de tanta gent?

Sóc cons­ci­ent que formo part del bagatge emo­ci­o­nal de mol­tes per­so­nes. Li posaré un exem­ple. L'últim cop que vaig anar a Xile, un cop havia aga­fat l'equi­patge i pas­sat la duana, un senyor se'm va apro­par i em va dir que havia cone­gut la seva dona amb Mis manos en tu cin­tura i l'havia dei­xada amb una altra cançó meva. Sem­pre m'havia tro­bat que em deien que les pare­lles s'havien cone­gut amb temes meus, però mai que s'havien dei­xat...

Supera ja els 70 anys. Què el motiva a con­ti­nuar pujant a un esce­nari?

Per mi ser a l'esce­nari és vital. Jo vull resis­tir el màxim que sigui pos­si­ble. Per mi, i crec que per a la majo­ria d'artis­tes, l'esce­nari és on visc més inten­sa­ment. Fins que pugui, hi pujaré. Serà molt difícil dei­xar-ho, encara que els meus fills i néts em diguin que ho faci... Vull arri­bar a ser-hi el més vell que pugui i espero que no resulti massa patètic...

Tenim l'exem­ple de Char­les Azna­vour, que té 90 anys i encara con­ti­nua al peu del canó.

Exacte. Ell és un model per a mi. Ja em va influ­en­ciar molt quan vaig començar perquè va ser el pri­mer a can­tar amb una veu no acadèmica. I és admi­ra­ble l'ener­gia que avui en dia encara tras­pua a l'esce­nari.

Després de tota una vida, quins valors han aca­bat esde­ve­nint els més impor­tants?

El meu pare, que sem­pre va tre­ba­llar de miner, em va ense­nyar que el més impor­tant és l'afecte, l'amor, el res­pecte per la dig­ni­tat dels altres. Aquests són els valors més impor­tants per mi, que intento man­te­nir.

Pensa sovint en què hau­ria estat de la seva vida sense la cançó?

No vull ni pen­sar-ho. De fet, jo no he hagut de tre­ba­llar mai en una cosa que no sigui la música. A Itàlia s'ha publi­cat alguns cops que jo vaig tre­ba­llar de miner abans de dedi­car-me a la música, però no és veri­tat, els meus pares es van haver de sacri­fi­car molt per mi, per pagar-me els estu­dis, i que jo no hagués de bai­xar a la mina [la família d'Adamo va emi­grar a Bèlgica per tre­ba­llar, l'any 1947, a les mines de Mar­ci­ne­lle].

Hi havia tra­dició musi­cal a la seva família?

No. Al meu pare li agra­dava can­tar, allò típic dels diu­men­ges, després de dinar. Però mai va can­tar pro­fes­si­o­nal­ment.

Què ofe­rirà en aquesta visita a Bar­ce­lona?

Hi ha una desena de cançons que no puc no can­tar-les. Seria impen­sa­ble. La gent no ho enten­dria. Ales­ho­res el que faré és com­bi­nar-les amb cançons més recents. En total, n'inter­pre­taré una tren­tena.

Quins pro­jecte té?

Pre­ci­sa­ment avui surt a Itàlia una novel·la que vaig escriure el 2001 titu­lada La notte, l'attesa. Té una part molt auto­bi­ogràfica, dels meus records d'infància a Sicília, i una altra total­ment inven­tada, ja que el pro­ta­go­nista tre­ba­lla en una casa de pom­pes fúnebres. És un lli­bre amb molt d'humor negre. Per mi l'humor és molt impor­tant.

SALVATORE ADAMO
16è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni
Lloc i dia: L'Auditori (Barcelona), 13 de febrer. 21.00 h Entrades: De 36 a 84 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia