cultura

El castell de Sant Julià ‘es mou'

Els treballs avancen a bon ritme, envoltats d'un absolut secretisme –que converteix el recinte en una fortalesa–, amb la previsió que s'acabin a final d'any

Les obres, amb un pressupost d'uns 10 milions, es volen amortitzar en vuit anys

Les obres per recon­ver­tir la for­ta­lesa de Sant Julià de Ramis en un gran cen­tre d'art inter­na­ci­o­nal i hotel, un cas­tell que experts equi­pa­ren amb el de Sant Fer­ran de Figue­res, es pre­veu que s'enlles­tei­xin a final d'any o, com a molt tard, a prin­cipi del vinent, després d'haver estat uns quants mesos atu­ra­des. Els tre­balls avan­cen amb pas ferm i en un abso­lut secre­tisme, tant dels pro­pi­e­ta­ris com del mateix Ajun­ta­ment. Ara, i des de fa pocs mesos, les obres s'han reprès i la imatge de la mun­ta­nya ja per­met veure de manera clara l'abast d'aquest mili­o­nari pro­jecte.

Impul­sa­des i finançades per un entra­mat d'empre­ses, el cap visi­ble de les quals era el joier bar­ce­loní Octavi Sardà, ara des­a­pa­re­gut, les obres tenen un pres­su­post d'uns 10 mili­ons d'euros. El pro­jecte ve de lluny i es va començar a moure a prin­cipi del anys noranta del segle pas­sat, si bé amb altres pro­pi­e­ta­ris i amb la intenció de fer-hi un hotel de cent habi­ta­ci­ons. El 2005, la comissió de Patri­moni va apro­var el pro­jecte bàsic de reha­bi­li­tació del cas­tell de Sant Julià de Ramis per con­ver­tir-lo en un cen­tre inter­na­ci­o­nal d'art impul­sat per uns joiers bar­ce­lo­nins i les obres es van ini­ciar el 2010.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, des­taca la importància del pro­jecte, pel que pot repre­sen­tar per al muni­cipi. Amb tot, Casassa no en dóna gai­res detalls perquè “la pro­pi­e­tat no vol ara mateix expo­sar les obres i ho vol fer més enda­vant”. Casassa, però, admet que la mag­ni­tud del pro­jecte trans­cen­dirà el muni­cipi per ser una ini­ci­a­tiva d'abast inter­na­ci­o­nal.

Després de mesos de para­lit­zació, les obres es van repren­dre amb la intenció de tirar enda­vant un cen­tre d'art inter­na­ci­o­nal, més un hotel, amb un pres­su­post glo­bal de prop de 10 mili­ons.

El pro­jecte que s'està fent, amb impor­tants movi­ments de terra a diver­sos nivells, inclou la cons­trucció d'un cen­tre d'art inter­na­ci­o­nal, un gran audi­tori i un hotel de quinze habi­ta­ci­ons. Asso­ciat al cen­tre també s'està edi­fi­cant un espai que es dedi­carà als tallers d'artis­tes.

La for­ta­lesa de Sant Julià està qua­li­fi­cada com a bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal, i el pro­jecte apro­vat i que s'està exe­cu­tant no pre­veu modi­fi­car-ne l'estruc­tura, ja que les pro­pos­tes més impac­tants són espais que s'estan cons­truint sota terra, en la seva majo­ria sales d'art i de con­ferències, la cafe­te­ria, l'audi­tori i l'hotel, aquest dar­rer un espai clau per recu­pe­rar la inversió milionària.

Des del 1893

El cas­tell de Sant Julià de Ramis està con­si­de­rat una mos­tra única a Cata­lu­nya d'un tipus de for­ti­fi­cació con­tem­porània que es va fer amb l'objec­tiu de con­tra­res­tar els avenços de l'arti­lle­ria. Alguns experts fins i tot equi­pa­ren aquest cas­tell amb el de Sant Fer­ran de Figue­res o el de Mont­so­riu d'Arbúcies.

La for­ti­fi­cació es va començar a cons­truir el 1893 i no es va aca­bar fins al 1912. La curi­o­si­tat és que el cas­tell s'acaba quan aquest tipus de cons­truc­ci­ons ja havien que­dat obso­le­tes pel que fa referència a ser una bar­rera con­tra l'arti­lle­ria. Amb tot, la for­ta­lesa va estar ope­ra­tiva fins al 1963 i el 1988 va ser qua­li­fi­cada sense cap interès mili­tar. Els estu­di­o­sos el con­si­de­ren un edi­fici nota­ble, d'una planta tra­pezoïdal, amb un perímetre d'uns 660 metres, amb tres nivells i un labe­rint de pas­sa­dis­sos, dependències i esca­les, tot el con­junt amb molt bon estat de con­ser­vació.

Veus crítiques contra el projecte

L'opacitat dels promotors, i fins i tot del mateix Ajuntament de Sant Julià de Ramis, ha estat absoluta a l'hora de parlar d'aquest projecte. L'alcalde, Narcís Casassa, s'ha mostrat molt prudent a l'hora de parlar-ne i, a banda de destacar la importància del projecte per al municipi, no ha anat més enllà de remarcar que s'està al davant d'una obra privada que disposa de tots els permisos.

Amb tot, el projecte no ha deixat indiferent. Segons la publicació Directa, l'obra la impulsen importants joiers catalans, la cara més visible dels quals era Octavi Sardà, ara desaparegut, i té el suport de les fundacions Tiffany i Elsa Peretti, respectivament. El castell ha estat una peça molt preuada, des de fa anys. El 1990, el llavors ministre Narcís Serra el va vendre a l'empresa Lutecaf, que tenia el projecte de fer-hi un hotel de cent habitacions. Cap al 2004, el 100% de les accions de Lutecaf van passar, segons Directa, als actuals propietaris, el 2009 es va aprovar el projecte actual i el 2010 es van iniciar els treballs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia