Cultura

Mont-roig obre el mas del geni

El Mas Miró s'adequarà com a casa d'artista, que obrirà l'estiu del 2016

El projecte museogràfic costa 6 milions d'euros i s'executarà en diverses fases
Mont-roig completarà,
amb Barcelona i Palma, el triangle de referència sobre l'artista

“Què passarà amb el mas de Mont-roig?”, es preguntava l'artista Joan Miró, en una anotació que van trobar els seus hereus. Joan Punyet, el seu nét, ho recordava ahir en la presentació del projecte que permetrà reobrir el Mas Miró com a casa d'artista, un projecte esperat des de fa anys i que esdevindrà “una part indispensable de tot el món mironià”, va afegir un Punyet satisfet de poder fer realitat “el somni” del seu avi. La Fundació Mas Miró, integrada per l'Ajuntament de Mont-roig, la Fundació Joan Miró i el nét de l'artista, copropietari de la finca, impulsa el projecte museogràfic i arquitectònic, pressupostat en 6 milions d'euros, part dels quals es finançaran a través de l'1% cultural del govern de l'Estat, i que s'executarà en diverses fases.

El mas, amb la masoveria, la bassa, el galliner, l'era i el garrofer des d'on l'artista collia la garrofa que sempre duia a la butxaca, va quedar immortalitzat en una de les seves obres cabdals, La masia (1921-1922), un quadre que ara també prendran com a referència els dos equips d'arquitectes que executaran l'obra, RCR i Varis Arquitectes.

Va ser en aquesta masia, d'estil indià i que la seva família va comprar el 1910, on Miró va prendre la decisió de dedicar-se a la pintura i on es va fer construir el seu estudi, l'any 1935 –tot i que no el va poder tenir acabat fins a sis anys després, a causa del parèntesi tràgic de la Guerra Civil–. I serà aquest estudi –“un lloc únic, sant”, exclamava Punyet– un dels puntals de la visita a la futura casa d'artista. Aquí s'hi han conservat inalterables dos grafits del mateix Miró estampats a la paret, i també pinzells, teles, paletes i un munt d'estris que van fer gran el Miró artista. Actualment es guarden en dependències municipals de Mont-roig, però retornaran al seu lloc un cop enllestides les obres.

La primera fase, valorada en 2,5 milions d'euros, preveu la museïtzació del mas i de l'estudi, així com l'adequació de la casa dels masovers i la construcció d'un pavelló d'accés a la finca. La previsió, segons l'alcalde, Ferran Pellicer, és que estigui enllestida l'estiu del 2016, segons ja va avançar aquest diari,

de manera que algunes d'aquestes estances ja es puguin obrir a les visites públiques. El mobiliari, que s'ha conservat intacte des de la mort de l'artista, també hi té un paper destacat. En una de les estances, s'hi pot veure la taula que Miró va pintar a l'obra La taula (natura morta del conill), de 1920, i a l'habitació del costat, la consola que apareix al quadre Cavall, pipa i flor vermella.

La segona fase de les obres, pressupostada en més de tres milions, inclou la construcció d'una sala polivalent, un restaurant, un espai “d'evocació” de l'univers mironià, un nou aparcament i un espai per a tallers didàctics. “No serà un mausoleu ni un memorial; és una casa que està ocupada per un record i volem que la gent hi pugui evocar tot allò que hi va viure Miró; un lloc d'experiències, on el visitant, en aclucar els ulls, pugui tenir sensacions”, van destacar els arquitectes directors, Dani Freixas i Ramon Vilalta. El seu projecte no només implica museïtzar la casa, sinó tot l'entorn natural de la finca i, encara més enllà, els camins que recorria l'artista en les seves llargues passejades, amb el cavallet a les mans, pel paisatge del Baix Camp.

La reobertura del Mas Miró completarà el triangle de referència sobre l'artista format per la Fundació Joan Miró de Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma. “Aquest mas tanca el cercle, perquè a Barcelona hi ha molt bona representació d'obra acabada de Miró; a Palma hi ha els tallers on feia el gravat; però és a Mont-roig on hi ha l'essència que trobem en tota la seva obra” i on va crear “obres importantíssimes”, indicava ahir Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, que també va recordar que hi va convidar nombrosos artistes, galeristes i altres amics singulars, com ara Ernest Hemingway, Alexander Calder, Josep Lluís Sert i Pierre i Edouard Loeb, entre molts altres.

Pel president de la mateixa fundació, la museïtzació de la masia suposarà completar “el triangle de la cultura mironiana”. En principi, però, no està previst que el Mas Miró “sigui un lloc d'exposició”, “tot i que no és descartable”, va afegir Malet.

La idea és que la masia de Mont-roig s'emmiralli en espais culturals similars, com ara la casa museu de William Shakespeare a Stratford, a Anglaterra, que rep anualment 250.000 visitants. El mas també completa un altre cercle: el conformat pel Centre Picasso d'Horta de Sant Joan, el Gaudí Centre de Reus i la Vil·la Museu Pau Casals, tres artistes més que van compartir un mateix territori i que ara integren la Ruta dels Genis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.