Opinió

cultura cristiana

Jesús ALTURO i PERUCHO

Mots dorments de la nostra cultura

Qui, dotat de bon cor, no hagi lle­git la Bíblia, ni tin­gui un mínim de cul­tura cris­ti­ana, segur que podrà entrar al Cel; fins i tot per una porta més ampla que no pas els ensu­per­bits savi­as­sos. Però difícil­ment tindrà accés a una com­prensió apro­xi­mada de les obres expo­sa­des en les sales d'un museu, al gaudi ple d'una com­po­sició musi­cal de mèrit, a l'ente­ni­ment com­plet de les pàgines d'un escrit medi­tat. Recents enques­tes fan encara de la mei­tat de la nos­tra població un col·lec­tiu de per­so­nes cre­ients en els prin­ci­pis que fona­men­ten alguna religió; la catòlica en lloc pre­fe­rent. Els opti­mis­tes veu­ran, en aques­tes estadísti­ques, les esglésies mig ple­nes; els pes­si­mis­tes, mig bui­des. Però la veri­tat és que si la pràctica reli­gi­osa (no sé si l'espi­ri­tual) ha des­cen­dit notòria­ment en el nos­tre entorn euro­peu, encara ho ha fet més la cul­tura reli­gi­osa. I, tan­ma­teix, la religió ha diri­git i con­ti­nua diri­gint la vida de la majo­ria de la població del món sen­cer; i marca el nos­tre ritme vital des del mateix calen­dari. En el cas con­cret de la civi­lit­zació d'Occi­dent cap aspecte de la cul­tura no es pot enten­dre fora de la Bíblia, i dels lli­bres i de l'art que, direc­ta­ment o indi­recta, en deri­ven.

Un lli­bre neces­sari

D'aquí que un lli­bre com el de Mn. Josep Maria Martí Bonet, Sacra­lia anti­qua, en què ha tin­gut la col·labo­ració eficaç de Joana Alar­con, Gemma Pallàs i Fran­cesc Tena, sigui neces­sari per recor­dar a alguns i ense­nyar a altres aspec­tes actu­al­ment pretèrits de la vida i de la cul­tura cris­ti­a­nes, que, a no pocs, encara ens van acom­pa­nyar en els dies de la nos­tra infància quan la missa era en llatí i tot­hom l'ente­nia. Aquest lli­bre és un dic­ci­o­nari de litúrgia, d'història eclesiàstica i d'art sacre cristià, que des­perta parau­les que havien que­dat ador­mi­des en el nos­tre sub­cons­ci­ent i que cons­ti­tu­eix una clau que ens pot aju­dar a obrir amb més faci­li­tat les estan­ces dels nos­tres museus, i, filant prim, a enten­dre millor les par­ti­tu­res dels nos­tres com­po­si­tors i les lle­tres dels nos­tres escrip­tors. Perquè en cul­tura, almenys, no podem no dir-nos cris­ti­ans, com encer­ta­da­ment va asse­ve­rar B. Croce.

Però qui sap avui, per exem­ple, que, a més de la missa plena, és a dir, aque­lla que comprèn el cànon major i menor i la comunió, existí la missa seca, sense aques­tes parts, dita quan el sacer­dot estava auto­rit­zat a cele­brar una segona o ter­cera missa amb motiu d'un romi­atge, d'un viatge en vai­xell o abans d'una cacera? Qui recorda actu­al­ment que l'era cris­ti­ana que fem ser­vir en els nos­tres dies es basa en el còmput (d'altra banda, erroni) d'un monjo del segle VI ano­me­nat Dionís, que cal­culà que Jesús va nàixer el 25 de desem­bre del 753 de la fun­dació de Roma? Qui en el pre­sent sap iden­ti­fi­car sants segons els atri­buts que els acom­pa­nyen en la seva repre­sen­tació, com el quei­xal de santa Apol·lònia, les rates de santa Ger­tru­dis de Nive­lles i de sant Martí de Por­res o el violí de sant Fran­cesc Solano?

En fi, qui vul­gui recor­dar o apren­dre con­cep­tes que, si més no, han estat essen­ci­als en la vida i ima­gi­nari de la nos­tra soci­e­tat fins fa ben poc, farà pla bé de lle­gir aquest lli­bre. I això és tan cert com s'ha dit missa avui.

Sacralia Antiqua
J.M. Martí i Bonet
Editorial: Ramón Ruiz Bruy, editor Barcelona, 2014 Pàgines: 436 Preu: 29 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.