Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Ironia i cinisme (Flaubert i Bierce)

B
Bierce obre el problema amb un bisturí, mentre que Flaubert l'esquiva tot apuntant a la mirada

A vega­des em quedo en blanc quan un estu­di­ant em pre­gunta la diferència entre iro­nia i cinisme. En abs­tracte aquesta dis­tinció no sem­pre és fàcil d'esta­blir. Una de les coses que sabem els pro­fes­sors és que, a l'hora de sor­tir del pas, no hi ha res com un bon dic­ci­o­nari. La majo­ria de les defi­ni­ci­ons d'El dic­ci­o­nari del dia­ble, del nord-ame­ricà Ambrose
Bierce, que ha publi­cat Angle Edi­to­rial en tra­ducció de Pere Guixà, són cíniques. En canvi la majo­ria de les que figu­ren en el Dic­ci­o­nari de tòpics (l'apèndix final de Bou­vard i Pécuc­het, Proa, traduït per Jordi Llo­vet), de Gus­tave Flau­bert, són per­fec­ta­ment iròniques. Vegem com defi­nei­xen les matei­xes parau­les.

Segons Ambrose Bierce (1842-1914), un con­ser­va­dor és un “home d'estat al qual els mals pre­sents li agra­den i que per tant dis­sen­teix del libe­ral, que vol subs­ti­tuir-lo per altres de nous”. Gus­tave Flau­bert (1821-1880), en canvi, defi­neix un con­ser­va­dor com un “home polític amb molta panxa”.

Apunta Bierce que la feli­ci­tat és la “sen­sació agra­da­ble que l'ésser humà té quan veu el pati­ment d'una altra per­sona”. Flau­bert, en canvi, escriu que la feli­ci­tat “és sem­pre ‘total'. Si la vos­tra minyona es diu Feli­ci­tat, lla­vors no es pot dema­nar més.”

Ambrose Bierce sosté que la terra és “part de la superfície del pla­neta que és pro­pi­e­tat d'algú”. Flau­bert, en canvi, comenta: “Par­lar dels ‘qua­tre punts de la terra', ja que és rodona.”

El dic­ci­o­nari de Bierce denun­cia seg­ments de la rea­li­tat sense sug­ge­rir cap solució: és un mora­lista amarg. El dic­ci­o­nari de Flau­bert, en canvi, retrata la manera ridícula com alguns ciu­ta­dans veuen la rea­li­tat: és un cari­ca­tu­rista jovial. Bierce obre el pro­blema amb un bis­turí, men­tre que Flau­bert l'esquiva tot apun­tant a la mirada, i sobre­tot a la frase, amb què se'n parla.

Tots dos van com­pon­dre aquests dic­ci­o­na­ris al final de les seves vides. Bierce, ràpid i pròdig en defi­ni­ci­ons cíniques, les publi­cava a la premsa abans de com­pi­lar-les en el dic­ci­o­nari. En canvi el dic­ci­o­nari irònic de Flau­bert, un home que escri­via a poc a poc i amb difi­cul­tats, es va publi­car de manera pòstuma. Bierce es tanca en si mateix per pro­duir un afo­risme agut, men­tre que Flau­bert recrea amb humor el que sent pel car­rer.

Ambrose Bierce és el patró dels peri­o­dis­tes que aspi­ren a millo­rar la rea­li­tat, men­tre que Gus­tave Flau­bert és el model de tots els qui la volen con­ver­tir en lite­ra­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia