cultura

CRÍTICA

jORDI BORDES

Un caos enmig de freda emoció

Ana Roca és una dra­ma­turga i direc­tora amb un cúmul d'idees al cap. Totes bullen. Totes volen pren­dre forma en el mun­tatge. Bai­long té molt d'història frag­men­tada, oberta, que per­met tan­tes inter­pre­ta­ci­ons com ganes tin­gui de pen­sar l'espec­ta­dor. Perquè és un viatge a l'ànima, sense sor­tir (o sí, tot depèn) d'un bar de rajo­les grei­xo­ses i plats com­bi­nats tras­pas­sat a una família ori­en­tal. Bai­long va tenir una pri­mera con­fron­tació amb el Cro­quis BCN, un labo­ra­tori de la Sala Beckett en el qual es posa a prova una idea en una escena llarga d'uns 20 minuts i que després per­met dia­lo­gar amb el públic. El Bai­long d'avui (cal dir que la sessió que vam anar a veure es va avançar 24 hores de l'estrena i que encara fal­tava reor­de­nar i enfo­car la il·lumi­nació, per exem­ple) és una caixa de mil sen­sa­ci­ons. Per una banda, busca la cali­desa en la qui­e­tud; per una altra, hi ha un dis­curs agònic amb un pate­tisme que pot arri­bar a ser còmic. Tot plan­teja inter­ro­gants que l'espec­ta­dor ha d'anar res­po­nent. I hi ha una veu en off que res­pon a una mena d'àudi­o­guia turística, amb un ressò de par­lar ori­en­tal. Si Fèlix Pons dibuixa un acte pro­to­ter­ro­rista con­tra el turisme de bor­rat­xera a la Ciu­tat Vella de Bar­ce­lona (Sou­ve­nir) aquests dies al Tan­ta­ran­tana, Roca ima­gina el viatge dels tres amics a un lloc exòtic, un paratge en el qual es van ins­pi­rar per al rodatge d'Ava­tar, es veu. I el punt d'entrada és un pòster rònec en una de les parets d'aquest Pala­cio de Quo, el pro­pi­e­tari absent. No és un joc bucòlic, sinó vol­gu­da­ment car­re­gat d'humi­tat i de xafo­gor (amb plu­ges tor­ren­ci­als de fons, de tant en tant). A 28 i mig (Bibli­o­teca, 2013) Oriol Broggi con­vi­dava a entrar en un qua­dre, un pai­satge harmònic per al viatge oníric al món de Fellini. Bai­long és molt més des­es­pe­rat. Fins la mort estúpida i estra­nya­ment redemp­tora d'Ame­ri­can beauty es desitja que suc­ce­eixi en la cua d'un súper. Tot és plàstic i paper llençat per terra. Els vide­o­jocs són relíquies des­em­pol­se­ga­des. Joel, més que ser un mem­bre actiu, és, més aviat, un sub­jecte pas­siu que, final­ment, pren una decisió alli­be­ra­dora. El salt dels Manel. I els 330 metres són una broma.

Cal donar temps perquè el tor­rent de Roca amaini en pro­pe­res pro­pos­tes escèniques. Vol ser una veu d'un avui com­plex, desu­bi­cat. Un tea­tre cínic i dolorós que mira de regis­trar els límits de la dig­ni­tat en un avui sense gaire espe­rança.

BAILONG
Ana Roca
Intèrprets: David Menéndez, David Montaño, Gerard Oms, Josep Sobrevals, Marc Pujol
Lloc i dia: Dimecres, 10 de juny (fins al 21 d'aquest mes) a la Sala Atrium


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.