cultura

entre el terrabastall de l'horror i el silenci de l'amor

J. Bordes

El ressò de Mouawad

La Perla 29 trasllada ‘Incendis' del Romea a les catacumbes de la Biblioteca de Catalunya

I La Perla ha tor­nat a repo­sar Incen­dis. Asse­gu­ren que serà l'última vegada. Si la tem­po­rada 2011/12 i 2012/13 van revo­lu­ci­o­nar el pati de buta­ques del Tea­tre Romea per cons­truir el seu desert de sorra on les històries sem­bla que s'hagin d'expli­car més des­pu­lla­des de tot, ara aco­mi­a­den la pro­ducció a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, l'espai on van estar assa­jant el mun­tatge per pri­mer cop i que apro­fita el ressò natu­ral per donar més pes tràgic a la trama. En qua­tre anys, Bar­ce­lona ha des­co­bert Mouawad. Perquè aquell èxit ful­gu­rant d'Incen­dis va impli­car l'aven­tura de repes­car Lito­ral (a càrrec de l'equip d'Atrium) i també Cels (l'any pas­sat a la Bibli­o­teca amb els de La Perla 29). Aquesta tem­po­rada, el mateix Mouawad va actuar al Lliure pun­tu­al­ment amb Seuls. La con­nexió que els actors trans­me­ten al públic és tan directa com sem­pre. L'entrega és total. El matís no ha per­dut auten­ti­ci­tat. En tot cas, les inter­pre­ta­ci­ons ara són tres anys més pro­fun­des. Perquè la tra­jectòria tea­tral també dibuixa benau­rats solcs en els actors.

Oriol Broggi és aquell nen cres­cut que és capaç d'expli­car una història amb aire de conte. L'ora­li­tat li juga molt a favor en aquesta peça que fa viat­jar l'espec­ta­dor de la iro­nia fina a la tragèdia més crua. Julio Man­ri­que es va mera­ve­llar de la manera de tre­ba­llar de La Perla quan va debu­tar amb Ham­let (també ho va comen­tar Pere Arqui­llué quan va atre­vir-se a repes­car aquell impo­nent Cyrano de Ber­ge­rac). Clara Segura va debu­tar amb Antígona, en aque­lla mateixa sorra. La tragèdia es repe­tix. Si en aque­lla peça, la pro­ta­go­nista s'enfron­tava a tot­hom per poder enter­rar un dels seus ger­mans, cai­gut en desgràcia, aque­lla mateixa dig­ni­tat fa que torni a escriure el nom de l'avia a la làpida del cemen­tiri. I que lluiti per des­co­brir una epo­peia emo­ci­o­nal que li per­meti escriure el nom de la seva mare: valenta, con­seqüent, intel·ligent, però tan abrupta amb els seus bes­sons, a qui mai els con­ce­deix el nom de fills.

En rea­li­tat, la Bibli­o­teca s'ha modi­fi­cat sen­si­ble­ment per poder aco­llir el mun­tatge. Apa­rent­ment, no hi ha can­vis però la fus­te­ria tea­tral feia impres­cin­di­bles més sor­ti­des que les de la porta magna que dóna a la nau veïna, o la més estreta per enca­bir-hi taqui­lla. El tre­ball de La Perla 29 con­ti­nua sent minuciós, tot i l'apa­rença d'espon­tani. Per això, s'atre­vei­xen a tren­car moments d'ele­vada catarsi amb les bro­mes que es fan entre els actors. Per cert, que el canvi de Car­les Martínez per Xavier Boada es per­cep però modi­fica ben poc la resta de res­sorts entre la resta de repar­ti­ment. Pot­ser en aquesta posada en escena, res­pira molt més l'ombra allar­gada de Clau­dia Font. La il·lumi­nació, molt més limi­tada que al Romea, ha de des­ple­gar-se amb focus que es cre­uen i donen molta més rellevància a la pols que puja de la sorra. Tot ho enva­eix. Com el so. Com la mal­dat i, alhora, com la bon­dat.

En el mun­tatge, es cons­tata Màrcia Cis­teró com una secundària de luxe. Perquè les seves inter­ven­ci­ons són comp­ta­des però d'un ele­vat regis­tre. Repli­cant a la mateixa altura que una incom­men­su­ra­ble Clara Segura. El tra­jecte emo­ci­o­nal dels actors és tan esplèndid com ter­ri­ble. Esplèndid perquè es des­do­blen en els papers de pares, fills, avis... amb un codi dra­matúrgic que mag­ne­titza l'espec­ta­dor. Ter­ri­ble perquè sovint inter­pre­ten acci­ons de les quals els matei­xos per­so­nat­ges no poden enor­gu­llir-se.

De fons, Incen­dis con­ti­nua sent aquell des­es­pe­rat cant a la vida, a la dig­ni­tat, a la coherència per­so­nal. És una obra d'una inequívoca militància, que sap treure la bon­dat del qua­dre més cruel; tro­bar solu­ci­ons als algo­rit­mes (aquells que uti­lit­zen també els ter­ro­ris­tes de Cels) més inex­pli­ca­bles. Un encant que es pateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.