cultura

etcètera

david paloma

La revolució dels somriures

En el món de les ora­ci­ons sim­ples, n'hi ha que se cen­tren en la manera d'expres­sar un fet i n'hi ha que expres­sen sim­ple­ment el fet. Els verbs uti­lit­zats són clau per a aques­tes clas­si­fi­ca­ci­ons: el verb ser, per exem­ple, és dels clàssics. Se'n diu copu­la­tiu perquè posa en relació el sub­jecte amb el pre­di­cat. Les elec­ci­ons d'avui són ple­bis­citàries, per exem­ple. Aquesta oració és atri­bu­tiva, diguin el que diguin els uni­o­nis­tes. Jo sóc inde­pen­den­tista és també una oració atri­bu­tiva (i afir­ma­tiva). Però tor­nem a l'infi­ni­tiu ser.

En el llen­guatge cor­rent es diu i s'escriu ser per­tot arreu; a les Bale­ars i en algu­nes ter­res giro­ni­nes, tan­ma­teix, la forma és esser. En regis­tres ele­vats podem escriure ésser, amb accent. El gerundi és sent o essent (sense accent) en els regis­tres cul­tes. I el par­ti­cipi de ser és sigut a Cata­lu­nya, segut a València i set a Eivissa i també en algu­nes comar­ques inte­ri­ors del Prin­ci­pat. En canvi, a les Bale­ars es diu estat. Són for­mes estàndard. El verb ser com a auxi­liar el tro­bem en la veu pas­siva (La inde­pendència serà ava­lada per vots i per escons) i històrica­ment també l'hem tro­bat amb verbs de movi­ment (Sóc anat a la Meri­di­ana) i amb un nom­bre reduït de verbs tran­si­tius (Sóc vist el can­di­dat que pre­fe­reixo).

La gràcia d'un verb copu­la­tiu com ser és que també pot fun­ci­o­nar com a verb no copu­la­tiu, amb un sig­ni­fi­cat sem­blant a ‘exis­tir'. Fixem-nos en la cua de les fra­ses següents: Cata­lu­nya serà cris­ti­ana... o no serà (Josep Tor­ras i Bages); C. serà impura... o no serà (Lluís Cabrera), C. serà logística... o no serà (Ramon Tre­mosa), C. serà qui­lla... o no serà (Valero San­martí). O can­vi­ant-hi el sub­jecte: Espa­nya serà fede­ral... o no serà (Pere Navarro).

Però el verb ser té més gràcies, sobre­tot quan es con­juga. Dic la més cone­guda: la pri­mera per­sona del pre­sent d'indi­ca­tiu és (avui fora d'ús), sóc o som (a les Bale­ars es diu jo som). Per això els som-riu­res d'avui podrien fer un gran pas, au, que ja toca, i con­ver­tir-se en som-lliu­res.

L'apunt
Els catalans fem avui un altre pas en la revolució democràtica més feliç d'Europa. Fins ara conjugàvem el verb ser només en passat. Ara el podem conjugar per decidir què volem ser.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia