Cultura

El prestigi dels fets reals

La realitat sembla haver guanyat un prestigi per damunt de la ficció al cinema. Un film que s'anunciï basat en fets reals sembla adquirir credibilitat, encara que el seu tractament dramàtic forci l'adhesió sentimental de l'espectador. Ho apunto arran de la reacció, ahir a Sant Sebastià, davant de Freeheld, que aborda la història real de Laurel Hester, una policia de New Jersey que, malalta de càncer, va batallar perquè la seva companya pogués cobrar una pensió de viudetat.

Les protagonistes són la gran Julianne Moore (Laurel Hester) i Ellen Page, que, absent la primera, va ser a Sant Sebastià. Projectada a concurs, relata un cas que ha contribuït a la conquesta dels drets dels homosexuals als EUA. Una està a favor de la causa, però la pel·lícula, amb unes formes de telefilm, abusa de la càrrega dramàtica per buscar l'emoció. Fins al final, en què apareixen fotografies de les protagonistes reals de la història.

Com a perla provinent del festival de Venècia, va programar-se El clan, un film de l'argentí Pablo Trapero que, produït per Almodóvar, també es basa en un cas real: una família de segrestadors i assassins emparats per un criminal de la dictadura argentina. Trapero cada cop és més efectista, trivial i trampero.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.