Troben un penjoll d'ambre i tombes infantils al poblat de Santa Creu de Rodes

Abans que es produís la guerra civil cata­lana, esde­ve­ni­ment històric que podria haver pre­ci­pi­tat l'aban­do­na­ment del poble –tam­poc hi devien aju­dar els atacs pira­tes, tan freqüents a l'època–, Santa Creu de Rodes va ser durant molt de temps un poblat que aco­llia l'acti­vi­tat turis­ti­co­re­li­gi­osa lli­gada al mones­tir de Sant Pere de Rodes. L'extensió del poble no es coneix, però a mesura que els his­to­ri­a­dors avan­cen en els seus estu­dis tot fa supo­sar que es tracta d'un nucli habi­tat gran que comp­tava almenys amb dues tor­res i una mura­lla defen­si­ves que, en aquest cas, o bé es va rea­pro­fi­tar pedra a pedra o bé era de fusta, perquè no en que­den evidències físiques.

Després de deu anys exca­vant-hi, la desena cam­pa­nya, tot just aca­bada ahir, con­ti­nua donant els seu fruits, apor­tant dades que apro­fun­dei­xen en la recerca del conei­xe­ment que es té sobre la vida quo­ti­di­ana i la soci­e­tat medi­e­val. Sota la direcció de Mont­ser­rat Mataró, Imma Ollich i Anna Maria Puig, els últims tre­balls arqueològics d'un pro­jecte que ha de durar qua­tre anys i que es va ini­ciar l'any pas­sat s'han con­cen­trat en el cos­tat oest del por­tal sud. Des­ta­quen que al pri­mer nivell d'ocu­pació, que cor­res­pon a un espai des­ti­nat a necròpolis (segles IX-X), s'han des­co­bert noves tom­bes antro­po­mor­fes d'època carolíngia exca­va­des a la roca, amb la par­ti­cu­la­ri­tat que són tom­bes infan­tils. Tal com asse­nyala l'equip d'arqueòlogues, la majo­ria són bui­des o amb res­tes molt mal­me­ses, com ara un crani, degu­des al des­gast de la roca i la super­po­sició d'altres estruc­tu­res més moder­nes que les han arra­sat.

A nivells supe­ri­ors els tre­balls han permès docu­men­tar millor les fases cons­truc­ti­ves simi­lars a les que ja es conei­xien. Es tracta de mòduls arqui­tectònics molt petits d'uns 7 metres de llarg per 3 m d'ample (segle XIII). I ja al pri­mer nivell (segle XV), cases més grans de fins a 100 m².

Pel que fa als mate­ri­als, es con­ti­nuen tro­bant mol­tes vai­xe­lles valen­ci­a­nes (plats, olles i escu­de­lles carac­terísti­ques del segle X) i res­tes de mobi­li­ari aban­do­nat abans que els habi­tants mar­xes­sin del lloc. Quant a peces sin­gu­lars, en aquesta ocasió s'ha loca­lit­zat el pom d'una espasa, un anell de bronze i un pen­joll d'ambre que per­ta­nyia a algun infant. L'objecte, de caràcter ritual o pro­filàctic, ha cri­dat l'atenció als experts perquè, tenint en compte el mate­rial, prové de les zones bàlti­ques, per tant, fa supo­sar que el seu posseïdor era un immi­grant o evi­den­cia l'existència d'un inci­pi­ent comerç a l'època amb ter­res de més al nord.

La cam­pa­nya d'exca­va­ci­ons ende­gada per la UB s'ha dut a terme amb el suport del Ser­vei d'Arque­o­lo­gia de la Gene­ra­li­tat, l'Agència Cata­lana de Patri­moni Cul­tu­ral i l'Ajun­ta­ment del Port de la Selva, i hi han par­ti­ci­pat uns vint estu­di­ants de la UB, la UAB i la UdG.