cultura

“Avui entenem molt bé Anton Txékhov”

L'actor Mic­hael Pen­ning­ton inter­preta Anton Txékhov, una dra­matúrgia en què l'actor es fa pas­sar pel mateix dra­ma­turg. L'obra, que va estre­nar el 1984 al Nati­o­nal The­a­tre de Lon­dres, es pot veure aquest ves­pre (a les nou) al Tea­tre de Salt (ahir es va pro­gra­mar, també dins el Tem­po­rada Alta, al cen­tre cul­tu­ral Sant Cugat). Pen­ning­ton defensa: “Avui ente­nem molt bé Txékhov i sabem emprar el seu humor a l'escena.” Ell, de fet, va veure clar que era un mate­rial fantàstic per abor­dar l'autor amb total lli­ber­tat.

L'actor sem­pre s'ha mera­ve­llat per les obres d'aquest autor rus (1860-1904). Con­ti­nua ben vigent per “l'absència apa­rent de la seva veu als mun­tat­ges: són molt poc auto­bi­ogràfiques, és un gran nar­ra­dor com­promès amb la vida”: les obres esde­ve­nen uni­ver­sals com ho són les tragèdies gre­gues o Shakes­pe­are.

Per a Pen­ning­ton, efec­ti­va­ment, el dra­ma­turg era una per­sona com­plexa, que exi­gia un espai de pri­va­ci­tat i alhora tenia un gran sen­tit de l'humor. Aquest Anton Txékhov es cons­tru­eix a par­tir d'uns ele­ments simbòlics, les male­tes: Pen­ning­ton ho pre­senta com una mena de somni de l'autor al final de la seva vida. “Després d'aquesta reflexió tanca l'escrip­tori com si aban­donés L'hort dels cire­rers.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia