El megalitisme, pendent de divulgació
A les comarques de Girona hi ha localitzats prop de cinc-cents monuments megalítics
La major part són a l'Alt Empordà
Es publica la primera guia del megalitisme de l'Alt Empordà
A les comarques de Girona –sumant-hi l'Albera nord, al Rosselló– hi ha documentats prop de cinc-cents monuments megalítics. Són els rastres dels pobles que es van establir en aquestes terres en el període neolític; monuments datats entre 5.000 i 2.200 anys abans de Crist. Els més coneguts i assequibles ja estan retolats i formen part de circuits de caràcter excursionista, però molts encara estan embardissats i aïllats enmig de la muntanya. La recent publicació de la Guia del megalitisme de l'Alt Empordà torna a posar a l'ordre del dia la importància d'un patrimoni excepcional, però que encara no està reconegut com a tal a la demarcació.
Més a l'Alt Empordà
A l'Alt Empordà (on es considera que hi ha una de les concentracions més importants d'Europa de monuments megalítics), municipis com Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses ja tenen circuits de descoberta megalítica. Però per Vicenç Armangué, autor d'aquesta guia, encara queda molt per fer al conjunt del territori per divulgar aquest patrimoni i considerar-lo un actiu més del desenvolupament cultural, turístic i econòmic del país. Una de les primeres tasques pendents seria conservar aquests monuments: conservar-ne els entorns més immediats, tenir-los nets i habilitar camins d'accés que en la majoria dels casos es poden aprofitar de camins molt antics. “El que hem de fer és socialitzar aquest patrimoni, donar-lo a conèixer”, diu Vicenç Armangué, posant l'exemple de la zona dels estanys i del Mas Baleta, al municipi de la Jonquera, on hi ha l'únic cromlec (conjunt megalític de forma circular), de l'Alt Empordà. Es tracta d'una àrea molt assequible i planera on fins i tot fins es podrien fer itineraris habilitats per a gent amb mobilitat reduïda, pensant en grups de l'Imserso. Són zones ideals per iniciar-se en el megalitisme.
‘Megaliturisme'
Però més enllà de la descoberta, l'autor d'aquesta primera guia del megalitisme apunta el terme megaliturisme. Aquest concepte ja havia estat plantejat en el marc de les jornades L'Empordà: el paisatge com a actiu econòmic. Es tractaria de concebre rutes, a semblança del
que s'està fent amb l'enoturisme, que permetrien involucrar la gent del territori, creant circuits als quals es poden incorporar cellers, restaurants i municipis. “Fer voltar gent és donar vida a tothom. Si a més se suma amb altres iniciatives és fantàstic. El que no pot ser és tenir aquest patrimoni tan desconegut com ara. Com més gent ho conegui més s'apreciarà”, conclou Armangué.
Una de les claus podria ser començar per la mainada. S'ha començat a posar en pràctica una iniciativa a les escoles de Llançà, fent excursions i sortides i ensenyant els més joves a descobrir i fer seu el patrimoni megalític que tenen a tocar.
“Comences localitzant-ne un i acabes enganxant-t'hi”
Vicenç Armangué és tècnic aparellador de professió, a Figueres, i es defineix com un aficionat al megalitisme. Però és l'autor de la Guia del megalitisme de l'Alt Empordà, que s'acaba de publicar. També s'encarrega del manteniment i l'actualització del portal www.megalitica.cat, en què un mapa interactiu recull els monuments megalítics coneguts al conjunt de les comarques de Girona i fins la Catalunya del Nord.
Estructures al descobert
El que veiem avui del dolmen és només l'estructura. Originalment estava tapat per un túmul, un apilonament de terres i pedres per protegir-lo. En el dolmen original només es veia l'entrada, tapada per una llosa. Observar l'estructura és més visual, ja que si estiguessin intactes només veuríem amuntegaments de terra, tot i que alguns –pocs– encara s'han descobert d'aquesta manera, a partir d'un bony de terra sospitós. Els dòlmens s'utilitzaven com a sepulcres després de la cremació. Es cremaven els cossos i es feia una selecció dels ossos més importants (cranis, fèmurs), que es dipositaven en el dolmen. Les cistes són caixes bàsiques, tapades amb lloses, sepulcres d'una persona o màxim una parella. Els dòlmens i sepultures de corredor són com panteons familiars amb enterraments successius i s'associen a una tribu. Es considera que cada grup dolmènic podia anar associat a un territori i un antic poblat situat a proximitat, però només s'ha trobat en pocs llocs, com Palau-saverdera i Roses.
