cultura

Una mansió d'estiueig

La família Busquets, que havia fet fortuna a les Amèriques, va encarregar a l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig el complex de Vil·la Flora, que incloïa l'edifici modernista, la masoveria i els jardins amb les fonts

L'Incasòl va comprar la finca, que va passar a mans de l'Ajuntament i actualment concentra sis àrees municipals i l'escola de formació d'adults

Des del 2002Vil·la Flora fa les funcions de centre cívic i s'ha convertit en una ampliació de l'Ajuntament

No passa des­a­per­ce­buda. Vil·la Flora és una gran mansió que es va fer cons­truir l'any 1910 Ramiro Bus­quets Codina, fill de l'ame­ri­cano Josep Bus­quets Llinàs. És una for­tuna que el des­cen­dent es va gas­tar per dis­se­nyar un com­plex que incloïa la casa d'esti­ueig per la família així com la maso­ve­ria, galli­ners, cellers i les tan­ques del recinte, a més de les fonts que deco­ra­ven els entorns, que que­da­ven a tocar de la riera Gavarra. Tot ple­gat, ho va encar­re­gar a l'arqui­tecte Edu­ard Ferrés i Puig, que ja era cone­gut per la família perquè havia cons­truït el panteó fami­liar dels Bus­quets al cemen­tiri muni­ci­pal. Tal com es recull en el tre­ball Canet de Mar, història i arqui­tec­tura, de la col·lecció Estu­dis de Patri­moni, tot el com­plex està ins­pi­rat en els últims anys del moder­nisme vienès, l'estil Sezes­sion. L'edi­fici prin­ci­pal, ano­me­nat Vil·la Flora, es va cons­truir en dues fases. Pri­mer es va aixe­car la planta qua­drada amb la torre cen­tral que dóna llum a l'inte­rior. A la cara nord, s'hi va cons­truir un gran ter­rat i una escala exte­rior, però amb la segona fase, l'any 1925, es va ampliar supri­mint el ter­rat per fer la casa més gran amb la teu­lada àrab enver­nis­sada a dues aigües.

De la planta baixa, en surt una àmplia escala prin­ci­pal d'accés al pri­mer pis, on també es con­serva encara un armari l'inte­rior del qual conté un ren­ta­mans de l'època. Des de fora, són interes­sants les fines­tres deri­va­des d'arcs parabòlics deco­ra­des amb ceràmiques de colors. La dis­tri­bució actual de l'edi­fici és força dife­rent de l'ori­gi­nal. Quan es va cons­truir, Vil·la Flora tenia a la planta baixa un des­patx, la cape­lla i la cuina, amb mun­tacàrre­gues fins al men­ja­dor. Al pri­mer pis, hi havia un gran men­ja­dor i les habi­ta­ci­ons, i a la segona planta, s'hi van situar les cam­bres per al ser­vei i una estança per eixu­gar la roba.

Al com­plex s'hi entra pel gran por­tal, amb un barri de forja que porta la ins­cripció de Vil·la Flora. A la banda est de la riera, hi havia un altre barri que donava l'entrada a l'altra part de la finca ano­me­nada Pla de les Fonts, on l'arqui­tecte va dis­se­nyar sis fonts. Les cons­truc­ci­ons ins­pi­ra­des en motius geomètrics, figu­res natu­rals o mitològiques, giren entorn d'una glo­ri­eta. La finca de Vil·la Flora va ser pro­pi­e­tat de l'Incasòl, i quan es van desen­vo­lu­par urbanísti­ca­ment tots els ter­renys l'edi­fici va pas­sar a mans de l'Ajun­ta­ment. Durant uns anys la casa va aco­llir tem­po­ral­ment els alum­nes de secundària, abans no s'acon­seguís el pri­mer ins­ti­tut, a pocs metres de distància. Quan es van obrir els car­rers per fer els nous habi­tat­ges a l'entorn de la riera Gavarra, les fonts van que­dar repar­ti­des dins l'espai públic i sepa­ra­des pels vials, sense un espai tan­cat.

Des del 2002, l'edi­fici de Vil·la Flora fa les fun­ci­ons de cen­tre cívic i s'ha con­ver­tit en una ampli­ació de l'Ajun­ta­ment on tenen cabuda fins a sis àrees com ara els ser­veis de Cul­tura, Edu­cació, Pro­moció Econòmica, Joven­tut i Fes­tes Popu­lars. De fet l'emplaçament, que anys enrere que­dava als afo­res del poble, ara ja és més cèntric, amb el nou veïnat que ha cres­cut en aquest sec­tor del poble.

La casa d'esti­ueig i reco­lli­ment per la qual va ser dis­se­nyada queda en el record, perquè l'edi­fici està ple a ves­sar. Més enllà de les dependències muni­ci­pals, també s'hi allotja l'escola de for­mació d'adults i la seu de la UNED a Canet. El des­gast, amb tanta acti­vi­tat, se li nota. El 2011 l'Ajun­ta­ment va des­ti­nar més de 100.000 euros dels fons esta­tals per reha­bi­li­tar la Maso­ve­ria, la casa més modesta de la finca, que es va des­ti­nar a espai juve­nil. A fora, els més joves també hi tenen punt de tro­bada, a la pista que hi ha per pati­nar.

Any de construcció: 1910 i 1925 Arquitecte Eduard Ferrés i Puig Utilització actual Equipaments municipals Utilització inicial Residència de Ramiro Busquets Adreça Riera Gavarra, sense número


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia