Un centre per educar

Al setem­bre del 1934 el marquès d'Ale­lla, Fer­nando Fabra i Puig, va cedir les esco­les Fabra al muni­cipi, segons un acord que sig­nat amb l'alcalde, José Aymar i Puig. El Marquès, però, va posar la con­dició que entre­gava l'edi­fici “a per­petuïtat a la població, sem­pre que fos des­ti­nat al degut fi d'ins­trucció”, res­salta l'acord fir­mat en aque­lla època.

Un any abans, el 1933, el marquès d'Ale­lla li va encar­re­gar la cons­trucció de les esco­les Fabra, un edi­fici de tres plan­tes, a l'arqui­tecte mata­roní Josep Goday, que ja havia edi­fi­cat diver­sos cen­tres edu­ca­tius per a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Tot i la seva tra­jectòria nou­cen­tista, en aquest recinte Goday aplicà els prin­ci­pis arqui­tectònics del movi­ment raci­o­na­lista per donar un aire de moder­ni­tat i d'ordre.

Després de les vacan­ces del Nadal, al gener del 1935, les esco­les Fabra van obrir les seves clas­ses i van arri­bar els pri­mers alum­nes. Com relata el pro­fes­sor Ber­nar­dino Sori­ano, el pri­mer mes­tre d'aquest cen­tre edu­ca­tiu, al començament només hi havia 7 alum­nes que tenien una mit­jana d'edat de 10 anys. Al cap de poc, però, ja hi estu­di­a­ven 40 nens i unes 30 nenes. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espa­nyola, Sori­ano va mar­xar al front.

A les esco­les Fabra l'edu­cació era pública, laica i els nens com­par­tien les clas­ses amb les nenes. Tot això, però, canvià amb dic­ta­dura fran­quista, durant la qual les aules van pas­sar ser sepa­ra­des per sexe i en van cas­te­lla­nit­zar el nom.

De mica en mica, Ale­lla anava aug­men­tant la població i aquest recinte anava que­dant petit. Final­ment, el 1984 van inau­gu­rar l'Escola del Bos­quet, que tam­poc era prou gran per poder aco­llir tots els alum­nes. Per això, els estu­di­ants de cinquè i sisè con­ti­nu­a­ven cur­sant els estu­dis a les esco­les Fabra. El 2013 el recinte va dei­xar de tenir alum­nes de primària.

Una de les per­so­nes que va estu­diar en aquesta escola, pre­ci­sa­ment, és Anna Alfaro (ERC), regi­dora d'Ado­lescència i Joven­tut. “Aquest edi­fici sem­pre havia estat l'escola del poble”, relata Alfaro. Per això, a l'Ajun­ta­ment se li va bus­car un altre ús que man­tingués l'espe­rit edu­ca­tiu per com­plir el con­tracte acor­dat amb el marquès. Actu­al­ment és l'Espai jove.

En la planta baixa hi ha el Punt d'Infor­mació Juve­nil, per asses­so­rar els joves que es volen eman­ci­par. Al pri­mer pis s'hi con­cen­tren les acti­vi­tats per a ado­les­cents, de 12 a 16 anys, i els joves, de 16 a 30 anys. En aquest pis hi ha una aula on van a fer els deu­res i una sala d'esbarjo amb sofàs, un fut­bolí, una taula de ten­nis de taula i jocs de taula perquè els joves gau­dei­xin del seu temps lliure. Per als ado­les­cents hi ha tallers de hip hop, Ins­ta­gram i ioga, entre d'altres, i per als joves, se'n fan d'anglès, d'anàlisi de fut­bol i d'ini­ci­ació a la cer­vesa.

A la segona planta hi ha un espai dedi­cat a l'edu­cació que inclou l'Escola per a Adults i el Pro­grama de Qua­li­fi­cació Pro­fes­si­o­nal (PQPI) d'auxi­liar de ven­des, ofi­cina i atenció al públic.

A l'edi­fici també hi ha l'esplai, una sala per a les enti­tats que volen orga­nit­zar actes i una sala poli­va­lent on, anti­ga­ment, hi havia el labo­ra­tori, recorda Rosa Car­re­ras, direc­tora de la bibli­o­teca muni­ci­pal Fer­rer i Guàrdia, que també va ser alumne de les esco­les Fabra.

“Si abans hi havia una edu­cació for­mal i pau­tada, el fet que ara no sigui tan for­mal entra en un món més ampli i amb més ampli­tud de mires, perquè la població segueixi for­mant-se”, des­taca Car­re­ras.