Texas, la nova frontera

El cineasta Ventura Pons es va estrenar fa un any i mig com a exhibidor: és l'impulsor de la reforma dels Texas, al barri de Gràcia de Barcelona, que han recuperat el nom antic després d'uns anys de dir-se Lauren Gràcia. Els ha convertit en un cinema de reestrena, amb quatre sales que sumen 540 butaques, que ofereixen entrades a tres euros –o menys, amb descomptes–, una fórmula d'èxit: el 2015 ha aconseguit 165.000 espectadors. I ho ha fet trencant tòpics i eixamplant fronteres: les projeccions són en versió original subtitulades en català, o parlades en català o castellà, si és la llengua original.

“Estem molt contents, la gent s'ho agafa molt bé –diu Ricard Almazan, director dels cinemes Texas–. Sempre es diu que la gent té problemes amb els subtítols en català, però ve aquí a veure pel·lícules, i si ofereixes una bona programació de cinema subtitulat, s'ho prenen com una cosa normal, no té més importància.”

Inaugurats el setembre del 2014, no han tingut incidència en l'estadística de la pàgina anterior, segons la qual el percentatge de còpies subtitulades al català respecte al total, entre el 2000 i el 2013, és quasi inexistent, entre el 0,01% i el 0,22%. Els subtítols en castellà van representar entre el 5,2 i el 6,5% del total de còpies.

El director dels Texas no creu que el seu èxit es pugui atribuir a una sola causa. “És per un cúmul de coses: la gent hi està molt a gust, és un cinema amable, nou, les pel·lícules són totes més o menys importants i poden agradar a públics grans...” En qualsevol cas, pensa que “el públic s'ha de treballar”. “La gent té aparells de televisió molt bons i una gran oferta a casa. Si surten a veure una pel·lícula has de fer que se sentin com a casa.” S'hi veu gent de totes les edats, des de joves fins a avis. Ricard Almazan creu que “és important atreure tot tipus de gent”.