Massa poc diner públic
Els productors reclamen inversions públiques al nivell dels estats europeus
Demanar més inversió i suport financer a les administracions és una reivindicació històrica i recurrent dels productors audiovisuals catalans. Raimon Masllorens, president de Proa, situa el context: “El 82% de la producció es fa amb diner privat, i el 18% és públic.” El president de l'associació de productors PAC fa una comparació escandalosa amb l'Estat francès: “El fons cinematogràfic francès és de 750 milions anuals, el fons cinematogràfic espanyol és de 60 milions, i el de l'ICEC [Generalitat de Catalunya], de 20 milions.”
Francesc Escribano, president de Pro-TV (una associació de Proa), es queixa que “a tot el món hi ha un gran pes del sector públic en la producció audiovisual, mentre que aquí hi ha una distància abismal en inversió pública i en legislació respecte a països com França, la Gran Bretanya... Per exemple, els drets internacionals en aquests països se'ls queden els productors.” Per Escribano, tenim el pitjor de cada casa: “O siguem els Estats Units, amb la llibertat que això implica, o siguem Europa, amb el suport incondicional perquè es considera un sector estratègic. Però no podem tenir el pitjor dels dos models, que és el que passa.”
Lideratge institucional
A més d'inversió, també falta lideratge públic, en opinió de David Matamoros, president de Pro-Ficció. “Trobem que falta el lideratge de les institucions, com passa en altres països. Estem a la cua de tot, i fins i tot hi ha ajuts europeus als quals no podem optar per manca de suport institucional. Estem en desavantatge amb tot Europa, no hi ha una política internacional ni unes línies estratègiques.” “No demanem res que no tinguin els pagesos o el sector de l'automòbil”, argumenta Raimon Masllorens.
De tota manera, Joan Ginard (PAC) reconeix que “un productor sempre et dirà que hi hauria d'haver més ajuts públics.” “Ara bé, cada institució i cada televisió són diferents. L'ICEC, que no tenia diners, ara amb l'impost dels operadors d'internet ha pujat bastant. L'ICAA dedica 30 milions a produccions noves i 30 milions a amortització de les passades. L'ideal seria que els 60 milions anessin a produccions noves.”Per cada euro que l'administració inverteix en subvenció pública al cinema en recupera tres, amb l'IVA, IRPF...”
