Cultura

Millor independents

La federació de productors catalans Proa valora positivament la decisió de sortir de la confederació estatal Fapae i promou un pla nacional de l'audiovisual

“Han desaparegut el 50% de les empreses”, diu Raimon Masllorens, el president de Proa - Productors Audiovisuals Federats. Així ha quedat el panorama després de cinc anys de crisi i retallades, i de tenir l'IVA cultural més alt d'Europa. Les xifres són eloqüents: l'any 2010 hi havia unes 300 empreses, i ara en queden 160, 120 de les quals pertanyen a les associacions de Proa (17 a Pro-Animats, 40 a Pro-Docs, 45 a Pro-Ficció i 19 a Pro-TV) i 40 més a PAC - Productors Audiovisuals de Catalunya, que no s'ha integrat a Proa.

Ara fa dos anys que aquesta federació està presidida per Raimon Masllorens, i amb alguns dels membres de la seva junta han fet balanç. No tot són males notícies: els seus associats han aconseguit deu premis Gaudí i nou Goya aquest any; l'impost a les operadores de telefonia garanteix més diners públics per a la producció a Catalunya; el govern estatal estrena legislació per als ajuts que han ajudat a elaborar, i volen promoure un pla nacional de l'audiovisual, juntament amb el govern i el Parlament, per impulsar definitivament el sector.

La junta de Raimon Masllorens ha fet uns canvis organitzatius a Proa, que continua sent una federació, “un paraigua amb quatre associacions de productors: Pro-Ficció, Pro-Docs, Pro-Tv i Pro-Animats”, explica el president. “Cada associació discuteix i pren decisions, i la junta de Proa posa en marxa el que han decidit. Mantenir una sola estructura porta menys despeses i els associats paguen quotes més baixes.”

Fora de la Fapae

Fa quatre mesos, Proa va sortir de la Federació d'Associacions de Productors Audiovisuals d'Espanya (Fapae), ja que no se sentien prou representats. Raimon Masllorens explica: “Creiem que no som una associació estatal més; nosaltres som ja una federació, i pel volum d'associats i la nostra estructura, pensàvem que hauríem d'estar confederats amb la Fapae. Però ens van dir que no. Ho vam sotmetre a referèndum a totes les associacions, i hi va haver majoria absoluta a favor de sortir de les quatre.”

“Com a associats de la Fapae, ens sentíem anul·lats –continua el president de Proa–. Ara som un interlocutor molt clar i directe davant de l'ICAA o TVE. Tenim més llibertat i més influència, i ens respecten més. Representem el 40% del pes del cinema.” En aquest sentit, Miriam Porté, vicepresidenta de Proa, explica: “Fa deu anys, Ignasi Guardans no ens agafava el telèfon. Ara hi ha un gros de propostes que vénen de Proa, que té la capacitat de liderar els canvis.”

Entre els objectius de Proa a escala estatal, hi ha “que el fons de cinematografia no estigui dotat de quantitats que facin vergonya”. “I volem un impost similar a la taxa a les operadores de telefonia”, hi afegeix. Aquest nou impost és un dels de Proa a Catalunya: “És una proposta nostra i ha tirat endavant. Suposa una empenta per al sector, que l'any 2015 ja s'ha notat, i que el 2016 encara es notarà més.”

Un nou pla nacional

En l'àmbit de Catalunya, tenen un objectiu molt important: “Promoure amb el Parlament un pla nacional audiovisual. Ja en vam parlar amb el Parlament anterior i ara tenim 16 mesos. N'hem parlat amb els grups polítics i el conseller de Cultura, que ho veuen bé, i en parlarem aviat amb el president. Volem que el Parlament i el govern vegin l'audiovisual com un sector estratègic. Donem feina a 11.500 persones i representem l'imaginari, la llengua i la cultura del país. No pot ser que tinguem només un 0,3% del pressupost. El nou conseller, Santi Vila, ja hi està treballant.”

Un dels temes que volen incloure en el pla estratègic de l'audiovisual
és el model d'empresa de
la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “En cinc anys, la inversió en produccions externes, destinada a fer que les empreses del país continuïn produint, ha caigut més de la meitat. Apugen sous dins de la CCMA mentre es retalla la producció externa.”

Tornant al front estatal, s'acaba d'estrenar un nou sistema d'ajuts. “Hi
ha coses per polir –valora Masllorens–. Estructuralment s'avança, i s'evita la picaresca. Sembla que està bé, però la dotació és absolutament insuficient, de 33 milions aquest any per a llargmetratges.”La vicepresidenta Miriam Porté explica que “el sistema anterior exigia un mínim d'èxit per donar ajuts, i l'actual es basa en la demostració d'objectius, de qualitat del producte, que tingui prou solvència artística”. De tota manera, “més endavant sabrem si hi ha picaresca”, afegeix. I hi ha el risc de fomentar el duopoli pel que fa a canals de televisió, de Telecinco i Antena 3.Joan Ginard, president de PAC, diu que, en la nova legislació, “hi ha coses que milloren, coses que empitjoren i coses que caldrà veure”. En general, “els canvis abans eren automàtics, i podies preveure amb molta antelació si tindries un ajut, encara que fos al cap de quatre anys, i ara no ho saps, perquè són ajuts selectius, i depèn del pressupost que hi hagi, de les pel·lícules que es presentin, i de la puntuació que obtinguis segons els barems.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.