Carles Ribot clou la trilogia del seu aprenentatge sonor
El músic de Verges publica ‘Activitats extraescolars', un disc escrit, compost, produït, interpretat i dissenyat per ell
És la referència número 21 del seu propi segell discogràfic, Brave Coast
“Si les activitats escolars són el dogma, les extraescolars són les que estan fora del dogma i de les convencions”, explica Carles Ribot sobre el seu tercer disc, Activitats extraescolars, editat pel seu propi segell –és la referència BRC21 del catàleg i es ven per 6 euros– i distribuït per Discmedi. Però l'autogestió va més enllà: Activitats extraescolars tanca la trilogia iniciada amb Vergesdosmiladéu (2010) i continuada amb Mussara (2013), una trilogia d'aprenentatge constant en què cada disc ha estat un esglaó més cap a la màxima llibertat creativa, la del “fes-t'ho tu mateix”: “Quan vaig començar no tenia ni idea de produir un disc, però em vaig anar muntant el meu propi estudi i en aquest disc ja he acabat fent tots els papers de l'auca, des de la composició i interpretació de la música i les lletres a la producció musical i, fins i tot, el disseny gràfic.” Un disseny en què destaca la tireta amb el seu nom que ha anat enganxant, un per un, a cada CD. “La tireta té a veure amb curar ferides, perquè les cançons sempre parlen d'això, de superar problemes, de tirar endavant i mirar de sortir-se'n, tot i que a vegades acabem topant amb la foscor i els problemes. Com la vida mateixa”, explica aquest músic de Verges, que ara viu entre l'Empordà i Vilafranca del Penedès, però sempre al seu propi territori emocional: “Els acords i la música em connecten directament amb unes paraules o unes altres, segons em surt de dins, i apareixen traumes, males experiències, mals records, però sempre els canalitzo a través de l'optimisme de voler tirar endavant.” Hi ha també tota una declaració d'intencions (Només vull fer cançons) que lliga amb el tema de fons del disc: “ Viure amb la música, en comptes de viure de la música.”
En aquest disc, que havia de ser acústic i despullat i que Ribot ha anat vestint amb arranjaments tan variats com poc canònics –fins i tot, alguns petits detalls prestats pel seu alter ego electrònic, Transgress–, hi ha temes amb títols que són com jocs de paraules que amaguen cançons de protesta sense consignes, fins i tot sense paraules quan preveia que serien massa dures: el disc s'obre amb la instrumental Estat del malestar, i tampoc hi ha lletra a Morter d'empreses, inspirada per “les empreses que els és igual carregar-se el planeta, els animals, la nostra salut, només per lucrar-se”. Com canta a Base impossible, “no vull entendre el món, ja n'hi ha prou d'aquest color”. S'infiltren “coses del passat” a Centre nostàlgic i Elis elis, i a Véns de l'hort (“una frase que es diu molt a Verges”) reflexiona sobre “la necessitat de molta gent de dir qui és, la seva posició, i posar-se per sobre dels altres”.
Carles Ribot se sent molt satisfet d'aquest treball: “És el primer disc en què he pogut anar assaborint cada detall de l'elaboració. Abans buscava amb més ànsies assolir el resultat final i em perdia moltes coses”. Ara vol portar les cançons d'Activitats extraescolars al directe de la manera més adequada: “El disc està pensat perquè pugui tocar-lo pràcticament sol: és bastant rocker, però les bases són força senzilles”. En alguns concerts l'acompanyarà Yarei Molina a la bateria i els loops multiplicaran la seva guitarra. I què arribarà després d'aquesta trilogia: “Probablement aniré publicant epés de quatre cançons.”