La glòria dels vençuts
Agustí Villaronga roda en una cartoixa abandonada d'Osca l'adaptació al cinema d'‘Incerta glòria', el retrat d'una generació que va perdre la joventut a la guerra
“No és una pel·lícula bèl·lica, però el rerefons de la guerra afecta tots els personatges”
“Al peu de l'altar major, uns objectes que hauria pres per frares si no fos per la seva immobilitat. Són diverses mòmies, tretes dels nínxols que es veuen oberts i buits en el mur de darrere l'altar. Estan disposades formant una rara escena. Dues al peu de l'ara, en l'actitud d'una parella que es casa.” Aquesta mateixa escena, descrita a Incerta glòria per Joan Sales i ambientada en un monestir devastat pels anarquistes, és el que ens vam trobar ahir un grup de visitants a l'església de la cartoixa de Nuestra Señora de las Fuentes, al municipi de Sariñena (Osca). Naturalment no es tracta de mòmies de debò. I el tinent que hi entra, interpretat per l'actor Marcel Borràs, es troba també amb dotzenes de persones en silenci reverencial.
Agustí Villaronga roda en aquest escenari espectacular –una cartoixa abandonada, tan gran que s'hi han habilitat mitja dotzena d'espais de la pel·lícula– l'adaptació cinematogràfica d'Incerta glòria. Resulta un joc de paraules fàcil, però no per això menys versemblant dir que el que li espera a aquest projecte no sembla precisament una glòria incerta. L'excel·lent material literari, filtrat per la mirada de Villaronga –coguionista, també– i produït per Isona Passola –certs projectes demanen un pressupost generós, diu el seu ideari–, apunten en direcció a films del director tan notables com Pa negre o El mar.
“M'encanta aquest lloc, és una meravella –diu Villaronga en un descans del rodatge–. Té una gran majestuositat, i sembla que el temps s'hagi aturat aquí.” La Guerra Civil també va passar per allà: tant l'exèrcit republicà com el franquista van utilitzar la cartoixa com a quarter, ens explica l'actor Oriol Pla, i abans d'arribar hem vist un cartell que indicava “ruta George Orwell”: l'escriptor anglès va combatre a les trinxeres de la serra d'Alcubierre, a pocs quilòmetres.
“Incerta glòria és una novel·la molt llarga, es poden fer coses molt diferents –explica el director mallorquí–. Jo sempre tenc present a les meves pel·lícules la guerra i les seves conseqüències. No és una pel·lícula bèl·lica, però el rerefons de la guerra afecta tots els personatges, com a Pa negre i El mar.” De les prop de 800 pàgines que té la darrera edició del llibre, dividit en quatre parts, han agafat “sobretot la primera i la segona parts”. Aquests dies roden escenes situades al front, que està inactiu. El tinent republicà Lluís de Brocà (Marcel Borràs) i el seu amic Juli Soleràs (Oriol Pla) reben la visita de Trini, parella del primer, amb el seu fill Ramonet. Arriba Nadal i al front es viu millor que a Barcelona, on es passa gana.
En el guió desapareix el personatge de Cruells, la veu narrativa de la tercera part i d'El vent de la nit, relat que tanca la novel·la. En canvi, desenvolupa més el personatge de la Carlana (Núria Prims), una dona que viu al poble d'Estercuel, on se situa bona part de l'acció. “A la novel·la es parla molt de filosofia i religió, i tot això ho hem tret –diu Agustí Villaronga–. No he volgut fer una pel·lícula d'època, tot i que ho és, ni bèl·lica, he preferit que prevalguin els sentiments. dels personatges.” No han inclòs les escenes de guerra del llibre perquè “no fa falta per a la trama” i perquè “per fer una pel·lícula de guerra cal molt de pressupost, la gent ja ha vist Salvar al soldado Ryan.”
Toc de ‘western'
En canvi, les localitzacions li han donat un toc d'un altre gènere: “Moltes escenes s'han rodat en exteriors. Aragó té paisatges molt àrids, donen com un aire de western que allunyen molt la pel·lícula del tòpic de la Guerra Civil.” Oriol Pla (Truman, Merlí) creu que el seu personatge, Juli, “no te l'acabes a la novel·la, és com un filó; no creu en la guerra, veu la seva absurditat, està de tornada de tot.” Marcel Borràs (Polseres vermelles, Ahora o nunca) coneix bé la novel·la de Joan Sales: ja va interpretar el capellà Cruells a l'adaptació teatral que va fer Àlex Rigola al TNC, però ara encarna Lluís. “La meva feina com a actor ha estat desprendre'm de la novel·la, oblidar moltes anècdotes que no hi caben; ha estat un procés d'oblidar”, encara que tot queda a la memòria del personatge. “El Juli, el Lluís i la Trini pertanyen a la burgesia, sobretot el Lluís, que és orfe, però prové d'una família rica, i ésun home culte que ha llegit poesia, parla francès i anglès, i fins i en una escena de la pel·lícula toca música.”Núria Prims (Historias del Kronen) descriu la seva Carlana com “una dona que és una supervivent; per les seves experiències, ha hagut de posar una pell dura des que era petita. Agustí la defineix com una dona aranya, que va teixint una tereanyina, manipulant els altres pel seu bé i el dels seus fills.” Vilallonga ha rescatat Núria Prims, retirada a Menorca, després de set o vuit anys sense treballar d'actriu.Bruna Cusí (Polseres vermelles) interpreta Trini, la parella de Lluís de Brocà, que viu a Barcelona i viatja al front per Nadal amb Ramonet, el fill de 6 anys que tenen. “És una persona d'una gran espiritualitat, bondadosa, crèdula, amb molt amor per donar, però en un entorn hostil. És com una oreneta enmig de la guerra.” “Forma part de la generació que va perdre la joventut per culpa de la guerra, en començar és com la terra molla, i els anys de guerra la van assecant”.
