Cultura

Viatge a Sant Pau, any 1937

L'hospital modernista acull el rodatge de les últimes escenes d'‘Incerta glòria', d'Agustí Villaronga

Al crit d'“acció!”, el pavelló del recinte modernista de l'hospital de Sant Pau viatja en el temps fins al 1937: una vintena de llits amb nens, infermeres i metges amunt i avall, familiars de visita... El tinent Lluís de Brocà (l'actor Marcel Borràs) entra a buscar sèrum per al seu fill greument malalt. Després d'un mes i mig a l'Aragó i dues setmanes a Barcelona, avui acaba a Sant Pau el rodatge d'Incerta glòria, l'adaptació de la novel·la de Joan Sales dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola.

La pel·lícula ha quedat “més maca del que pensava”, deia ahir Agustí Villaronga, en la pausa per dinar. “Abans no disfrutava mai els rodatges, solia patir molt, però aquesta vegada m'ho he passat molt bé. M'agradava l'aportació de la decoració, el càsting, el vestuari... Tot enriquia la pel·lícula.” Està especialment satisfet dels quatre joves protagonistes: Marcel Borràs –que ahir rodava–, Oriol Pla, Núria Prims i Bruna Cusí. “Una pel·lícula està en el guió, per descomptat, però el que crea més llum són els actors. Si estan bé, la pel·lícula arrasa.”

Emocions en primer pla

El director de Pa negre explica les diferències amb el llibre: “La disquisició filosòfica, metafísica i religiosa de la novel·la desapareix de la pel·lícula, que es basa molt més en els sentiments dels personatges. Això no vol dir que sigui una pel·lícula reflexiva, ni condensada, amb diverses lectures, però en primer terme hi ha les emocions. No és gens bel·licista, té un aire més de western que de pel·lícula de Guerra Civil, westerns com Johnny Guitar, amb sentiments a flor de pell, i s'ha rodat en paratges molt agrestes de Los Monegros..”

Com passava a Pa negre, el film no pren partit: “Per fer una pel·lícula moral t'has de posar en qualitat de jutge i prendre partit, i aquí, ideològicament, no es pren partit per cap bàndol, ni pels actes dels personatges i les conseqüències. La moralitat l'ha de posar l'espectador.”

Isona Passola sí que parla de moral: “Es produeix un canvi en l'estructura ètica i moral del personatge del Lluís que ve provocat pel fet de voler salvar el seu fill.” La productora vessava satisfacció. “Tot l'equip són uns primers espases”, assegurava. Durant la filmació n'han vist “de tots colors”. Fins i tot hi va haver un accidentat al front d'Aragó: l'operador de càmera Ramon Sánchez va caure filmant a les trinxeres i es va trencar la cama. Fer veure que està nevant a Belchite estant a 38 graus de temperatura, simular que plou o una inundació són altres aventures que han viscut durant aquests dos mesos. “Ha estat un rodatge complicat, fer una pel·lícula així en temps de crisi, i a més en català, suposa un esforç enorme per estar a l'altura”, diu la productora. Però no se'n penedeix: “L'altre dia vaig veure una escena muntada i em vaig emocionar. Ha valgut la pena tot l'esforç.”

Marcel Borràs explicava ahir que el seu personatge “viu un infern emocional; la guerra és terrible, els protagonistes són joves i s'han de fer grans de cop.” Ara torna a la vida civil. “Un rodatge és com una bombolla, t'oblides del món exterior. Sé el que passava el 1937, però no el 2016.” El món l'espera, doncs, des d'avui, amb 65 milions de refugiats per les guerres. Si ja sap el que passava el 1937, el d'ara no ha canviat tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.