‘Sóc el del fons a l'esquerra”

Ha passat exactament un any del càsting en què milers d'aspirants a participar com a extres en la sèrie Joc de trons van formar llargues cues a la Devesa. L'emissió de l'últim episodi de la sisena temporada aquest passat dilluns els allibera de la clàusula de confidencialitat que van haver de firmar els 800 seleccionats, que els ha impedit fins ara revelar interioritats del rodatge per al qual van ser contractats. Figurants gironins que finalment han pogut comprovar si, a més de compartir filmació amb els seus personatges favorits, han gaudit a la pantalla del seu moment de glòria. De fer història i poder assenyalar amb un dit aquell frame, pla, escena o seqüència en què apareixen rivalitzant en protagonisme amb Arya Stark, Jaime Lannister, High Sparrow o Margaery Tyrell.

Ja se sap que la feina de figurant és sacrificada i poc gratificant, però la majoria, sobretot els que són fans de la sèrie, asseguren que repetirien amb els ulls tancats. D'aquell grup selecte d'afortunats, però, no tots han vist compensada la seva gratitud i altruisme envers l'art de l'audiovisual. Encara recordem el dia de la projecció inaugural del primer episodi al Teatre Municipal, amb un extra exclamant aquell “ui!!” eixordador en veure com el tallaven just a ell i no apareixia a tocar de l'Arya en l'única escena gironina rodada als carrers del darrere de la catedral. Com ell, la majoria, perquè en realitat aquesta és la feina de l'extra: de farciment, de pur attrezzo humà, quan no hi entren en joc els efectes digitals.

Pemi Planas és dels que van tenir sort. “Molta sort!”, reconeix. “Gairebé surto més que en Jaime!”, diu, conscient de l'exageració. Apareix en quatre plans diferents de la famosa seqüència de les escales de la catedral, ben perceptible. Tant, que els seus amics i coneguts li van col·lapsar el Whatsapp amb captures d'imatge de quan ja apareixia en el tràiler promocional. De l'experiència i els tres dies de rodatge feixuc, tria “l'experiència” i, per damunt de tot, haver-se posat a les ordres del director Jack Bender, al qual ja admirava pel seu treball a Lost i Los Soprano. Com ell, el cassanenc Miles Dufrasne també va encarnar gent comuna del poble de Desembarcament del Rei. I malgrat reconèixer que la feina va ser “dura”, no dubtaria a tornar a repetir l'experiència de viure un rodatge “per dins”. A més, com diu irònicament, el fet de no dormir més de tres hores diàries durant les tres jornades que li va tocar treballar “et facilita la feina d'aparentar ser un pobre passavolant famèlic”.

Per la seva banda, dos germans de Santa Coloma de Farners, l'Aleix i l'Aniol Saurina, representen com l'atzar permet transcendir, o no, de l'anonimat més absolut a la glòria de sortir indemne del muntatge final (“l'experiència del rodatge” no els la treu ningú, això sí). Mentre que el primer encarna un pardal guardià del Gran Septe de Baelor, que apareix de manera perceptible a tocar de Jonathan Pryce (el Pardal Suprem), en la mateixa seqüència a l'escalinata, que va aplegar uns 400 extres, el segon va patir, literalment, fer de soldat Tyrell durant cinc jornades. El més dur per a ell no van ser els tres dies d'instrucció a les ordres d'un paracaigudista de l'exèrcit britànic, sinó carregar de les quatre de la matinada a les set de la tarda una armadura d'uns dotze quilos. I el que és més frustrant, vist l'episodi, és haver quedat “reduït a un petit píxel”, declara. Com bé sabem, el temps tot ho cura, i un any després diu que hi tornaria. “Però no de soldat!”, remarca.