crítica de dansa / «dies irae»

Carn de litúrgia sacra

Com a proposta no deixa de ser interessant assistir a tot un ritual escènic en què la luxúria guanya la repressió i el plaer, la ira. La ballarina i coreògrafa Marta Carrasco ens proposa una aproximació a alguns dels seus mons, potser subconscients, i a partir del poema medieval Dies Irae (Dia de la ira), que forma part de la missa de difunts, i de les melodies del Rèquiem en re menor de Mozart, recrea tota una escenografia que té molt a dir sobre el paper que ha jugat l'Església catòlica en la repressió femenina. Carrasco ha sabut recrear una atmosfera pròpia d'un acte ritual, una espècie d'híbrid entre la part més tenebrosa del món cristià (aquella propera al càstig, la repressió i el pecat) i un món antagònic recreant escenes pròpies d'una secta induïda a la luxúria sexual i escabrosa. Durant gairebé més d'una hora, ens manté immersos en una pulsió que participa d'ambdós extrems. L'espectacle, més proper al teatre de performances que a la dansa, desenvolupa tot un seguit d'escenes, les quals, al seu torn, ofereixen de forma individual imatges meravelloses. El conjunt apel·la directament al subconscient col·lectiu, i en clau, podríem dir, de tragicomèdia porta fins al límit situacions que malgrat que se'ns presenten llunyanes, en alguns casos ens recorden quelcom proper. La coreografia sap dialogar a la perfecció amb l'escena, el vestuari i les melodies, les quals marquen la intensitat en tot moment. Els intèrprets se submergeixen completament en la proposta, adoptant per a cada situació una expressió engendrada en el llindar del món. Malgrat tot, podem reconèixer alguns dels gags que Carrasco ha utilitzat en altres espectacles, imatges amb un potent efecte visual que ja formen part de la trajectòria de la coreògrafa. Ombres i foscor, mentides i pecats deixen pas al desenfrenat desig. Tota una declaració de principis que apel·la directament a la farsa que continua venent l'Església catòlica en l'actualitat.

Creació, direcció i escenografia: Marta Carrasco. Lloc i dia: Teatre de Salt, 29 d'octubre del 2009.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA