El jazz desfermat de nom Gunhild

S'ha convertit en una tradició que el festival Tempo Sota les Estrelles de Girona dediqui una de les nits musicals de la plaça dels Jurats al jazz. I d'aquestes vetllades amb big band, molt agraïdes; perquè les nits xafogoses d'estiu són propícies a passar-les a l'aire lliure, amb una banda sonora més que revitalitzant, festiva, i amb la monumentalitat de l'entorn, que ho embelleix encara més. L'any passat l'estrella convidada de la Jove Big Band de Girona era Nicolle Rochelle , l'hereva natural de Josephine Baker; molta picardia i sensualitat vocal. Dimecres, en canvi, l'orquestra formada per joves músics que dirigeix Dani Alonso va acompanyar un remolí suec de la música, la multiinstrumentista Gunhild Carling , que a l'abril ja havia demostrat que era tota una show woman del jazz al Sunset.

Enèrgica i expansiva, va encomanar-ho al públic: mentre tocava el trombó, la trompeta, ballant –va imitar la Baker amb els malucs i ajudada pels serrells d'un vestit blanc il·luminador–, a més de cantar i d'acabar, a mode de bis improvisat, liderant una marxa, amb tota la banda i el públic afegint-se a la corrua, per tota la plaça. Nascuda a Göteborg i parlant en anglès, la connexió va ser instantània, des de la primera cançó, Sweet magic, o quan tocava Duke Ellington amb la flauta dolça o cançons pròpies, amb el swing més romàntic, com ara I'll love you forever - Wait and see, fins a d'altres que convidaven al ball desfermat com Jungle fever. De bufera no li'n faltava, a aquesta diva nòrdica del jazz d'apassionament mediterrani, vintage i moderna, esplèndida i divertida. Fins va tenir temps d'ensenyar passos de ball, d'explicar anècdotes com ara l'aniversari del rei suec i versionar Prisoner of love “molt millor que Sinatra” perquè estàvem on estàvem.