No acabem de saber des de quan, però fa molt de temps que Nina i Mado viuen el seu amor en secret en una petita ciutat innominada a la qual Someire, a prop de Nimes, aporta un carrer amb arbres i un pont arquejat. Gairebé tot a Entre nosotras (Nous), però, passa a l’interior de dos pisos en un mateix replà pels quals transiten les amants disfressades de veïnes. Tenen la idea de vendre’ls i viure a Roma, on es van conèixer mentre la berlinesa Nina (Barbara Sukowa) hi feia de guia turística. Però Mado (Martine Chevallier, sociétaire de la Comédie-Française) és incapaç de dir-ho als seus fills. Això provoca una tensió, però tot canvia radicalment quan un vessament cerebral (un recurs de guió per donar joc dramàtic) immobilitza i emmudeix Mado i fa que Nina es converteixi en una veïna molesta, amb un comportament inquietant, per a la cuidadora i la filla de la malalta, que ignoren la veritable relació entre les dones.

En el seu primer llargmetratge de ficció, després de realitzar curts i documentals, Filippo Meneghetti comença amb moviments de càmera elegants per mostrar la sensualitat entre les amants sexagenàries, interpretades per dues actrius superbes. Amb el gir dramàtic, usant el so, deriva cap a un film a prop del fantàstic (les amants esdevenen presències fantasmals) i gairebé de terror amb les argúcies de Nina per tenir cura de Mado. Tot i les obscuritats de Nina, la intenció és vindicar el poder de l’amor, però la pel·lícula traça d’una manera massa simple els fills que s’hi oposen: hauria estat més interessant saber com s’han construït les seves pors i prejudicis, la imatge amb la qual han estat incapaços de veure realment la mare.