El fet de ser dona sempre és una dificultat, i en el cas de l’audiovisual és més complicat que en altres sectors culturals, perquè allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones. Quan no hi ha res en joc des del punt de vista econòmic, l’accés per a les dones és més fàcil que quan no hi ha diners pel mig.

És molt difícil, sent dona, dir que mai has patit algun tipus d’acció discriminatòria. N’he patit i em costa d’imaginar que una dona pugui afirmar que mai n’ha patit cap. Forma part de la manera de relacionar-nos, del nostre imaginari cultural, està molt incrustat a la nostra societat. Després hi ha intensitats més fortes i intensitats més invisibles o matisades, però en conec molts casos. Només que tinguis els ulls oberts, ho veus cada dia.

Calen mesures correctores per millorar la igualtat d’oportunitats i l’accés a una excel·lència que tenia moltes dificultats per incorporar-se al sector. Quan s’incorpora la dona, la qualitat creativa, artística i industrial millora. El que fa aquest talent és desplaçar la mediocritat. En l’imaginari, hi ha la creença que els homes ho fan millor, i és inevitable que, a l’hora de triar el talent, hi hagi una certa tendència a triar el talent per sobre del femení. A ells se’ls demana potencial i a nosaltres, experiència. Però és difícil tenir experiència si mai no han cregut en el teu potencial. Cal fer mesures correctores, aplanar una mica el camí perquè les dones tinguen accés més fàcil i més ràpid. I a partir d’aquí, podem parlar de qui ho fa millor i si et criden per la teva vàlua o no. Si deixen de triar-te per un prejudici, difícilment podràs fer mai res.

Segurament hi ha sectors culturals més sensibles en què és més fàcil apostar pel talent de les dones. L’audiovisual està molt masculinitzat. Ofereix força resistència en un moment que la societat ja ha dit prou, i les administracions i allò públic està començant a fer costat a les dones. Això està posant molt nerviosos a alguns homes que se senten amenaçats. No és un sector progressista. Això no vol dir que no hi hagi moltes dones i homes que sí, que tinguin sensibilitat i aquestes ganes de transformació. Si mirem les dades, podem concloure que no és un sector progressista. Òbviament és un reflex de la societat.