Cinema

Thomas Vinterberg

Director de cinema

“M’interessava veure la vida a través de l’alcohol”

Membre destacat del Dogma 95, director de títols memorables com Celebración o La caça, Thomas Vinterberg (Copenhaguen, 1969) ha superat barreres cada vegada més altes amb Otra ronda, que s’estrena avui: premi d’interpretació als seus quatre protagonistes al Festival de Sant Sebastià, principals premis del Cinema Europeu i dues nominacions a l’Oscar, a millor director i film internacional. Els guardons de l’Acadèmia del Cinema Europeu van ser rebuts amb llàgrimes. Mads Mikkelsen va dir, en recollir el premi a millor actor: “Hi ha una raó per la qual es va fer aquesta pel·lícula, una llum petita i brillant que ja no és amb nosaltres, però que és en tots els fotogrames de la pel·lícula: és Ida Vinterberg.” La filla del director, que surt d’extra a la pel·lícula, va morir d’accident de cotxe després del rodatge, als 19 anys.

L’alcohol és al mig de la trama...
La pel·lícula parla de quatre professors que passen la crisi dels 40 i volen revitalitzar les seves vides amb un experiment amb l’alcohol. Uns se’n surten amb èxit, i altres no.
Hi ha grans comèdies i grans drames sobre el tema de l’alcohol. Vostè fa les dues coses.
Espero que sigui així. Em fascina el fet que l’alcohol pot canviar la història del món, pot generar les converses, fer que la gent es conegui, practiqui el sexe, pot crear les bases per a la creació dels grans autors del món, i al mateix temps pot matar, destruir famílies i generar grans problemes socials. És tan capaç d’una cosa com de l’altra. En aquesta pel·lícula m’interessava sobretot veure la vida a través de l’alcohol. Un nivell de 0,5% d’alcohol a la sang ens dona més valentia, ens fa més creatius, més simpàtics..., i això és justament el que ens falta de vegades als éssers humans.
Ho ha comprovat?
Sí. No conec ningú a la meva societat que sempre hagi estat sobri, inclòs jo mateix. Però en general no tinc prou temps per beure: tinc fills, feina... La beguda es pot dividir en tres fases: en la primera es beu per elevar-se una mica, per deixar-se anar; en la segona beus per tornar a ser tu mateix, i en la tercera per evitar la síndrome d’abstinència. Jo recomano quedar sempre a la fase 1. I això és el que jo faig. Aquest és el meu consell.
S’ha retrobat amb el seu cinema, després de rodar ‘Kursk’?
Sí, Kursk era una pel·lícula d’encàrrec, una història real d’un submarí rus, escrita per un guionista. Em vaig sentir allà com un hoste en casa d’una altra persona. Otra ronda, en canvi, parla de mi mateix, dels meus amics, està escrita per mi, ambientada al meu país... No es poden comparar. Hi ha persones a qui els agrada opinar sobre quina mena de pel·lícula he de fer i quina no, però jo tinc la meva pròpia opinió.
Fa poc més de 25 anys que va néixer el Dogma. M’agradaria que parlés del llegat d’aquest moviment, del qual va ser membre destacat.
Jo només puc parlar en nom meu. El que m’ha quedat a mi del Dogma és la sensació d’estar junts, de comunió, que també es reflecteix a Otra ronda, és hereva del Dogma. Aquí hi ha quatre personatges que tracten de canviar una mica la seva vida, o almenys de fer coses inexplorades per a ells, corrent el risc de perdre-ho tot. Però ho estan fent junts, unint les seves mans. I aquest sentit de comunió també hi era, al Dogma. Hem d’acceptar els riscos, i crec que és el que passa als quatre personatges, el risc els atrau. Sempre s’ha d’intentar fer alguna cosa verdadera, nua i real, buscar la puresa. I això és el que buscàvem amb el Dogma.
Per què hi ha només protagonistes masculins a la seva pel·lícula?
Perquè és la història de quatre homes. La meva anterior pel·lícula danesa estava protagonitzada per una dona. Quan escric un guió rarament penso en termes d’home o dona, penso en éssers humans. Quan faig una pel·lícula, mai és en funció d’una agenda política, amb una intenció. Això destruiria la meva curiositat. Si tingués una intenció política, potser faria justament el contrari del que estic fent. M’interessa l’exploració dels éssers humans, i això no pot estar subjecte a cap intenció política. El meu cinema només pot partir d’una curiositat totalment sincera.
La pel·lícula suggereix que les separacions no són necessàriament per sempre...
La continuïtat de la relació entre les persones és important, però, de vegades, la repetició pot destruir l’amor. D’això parlo també en aquesta pel·lícula, necessitem explorar, en la vida i en el sexe. I veig moltes parelles a qui els resulta molt difícil, com als protagonistes de la pel·lícula.
A ‘Submarino’ parlava d’addiccions. Li interessa el tema de les drogues i l’alcohol?
A Submarino parlava de l’ús incorrecte de l’alcohol, s’utilitzava com una medicina per mitigar el dolor, però no era l’interès principal de la pel·lícula. M’interessava molt més parlar de la unió de la família. Però és un bon exemple que l’alcohol és molt important en tots els estrats de la societat, és a tot arreu. Jo no soc ric, però visc en un barri de rics, i és una de les zones del país on la gent beu més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona