Música

James Rhodes

MÚSIC I ESCRIPTOR

“Mai tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei”

“Nano, de debò vols parlar-me de la independència? No crec que tingui cap dret de parlar-ne, jo”

James Rhodes (Londres, 1975) oferirà demà, en el Festival Jardins de Pedralbes, el primer concert des del març del 2020. El pianista i escriptor, enginyós divulgador dels grans noms de la música clàssica i autor de llibres com ara Instrumental i Fugas, des dels quals parlava sense embuts dels abusos sexuals que va patir d’infant, viu des de l’any 2017 a Madrid, on, fa unes setmanes, va veure complagut com cristal·litzava una nova llei de protecció de la infància (la “llei Rhodes”, la definia l’aleshores vicepresident del govern, Pablo Iglesias), a què va dedicar grans esforços perquè s’aprovés. Rhodes actuarà també en el nou Festival Istiu de Castelló d’Empúries (11 de juliol).

El vam veure per primer cop a Barcelona fa cinc anys en el Sonar. Han canviat molt, d’ençà aleshores, els concerts de James Rhodes?
Espero que sí! La meva tècnica ha millorat, el meu castellà també… Em sento molt més còmode parlant en un escenari amb un idioma que no és el meu. En tot cas, com aleshores, fer concerts segueix sent per a mi la millor manera d’evadir-se. Vivim en un món en què les coses van molt ràpides: les xarxes socials, la publicitat, la política… Hi ha soroll, soroll i més soroll. El millor lloc on podem tancar els ulls, evadir-nos una hora i mitja i viure amb tranquil·litat són els concerts. Són la millor manera de combatre aquest món de bogeria.
Creu que, sense una figura com vostè, molta gent no s’hauria deixat arrossegar cap a la música clàssica?
No sé si m’atribuiria tanta responsabilitat. Tant de bo tingués aquest poder! Sí, però, que, personalment, em satisfà, per exemple, haver tocar Brahms, Chopin i Rakhmaninov en espais com ara en el programa televisiu de Buenafuente, ja que segurament ajuden que el món de la clàssica no es percebi com una cosa tan tancada i elitista. A vegades, encara sembla que la clàssica sigui una cosa de pijos i d’aquesta gent que, aquí a Madrid, tenim al barri de Salamanca. Si amb els meus concerts ajudo a obrir-ho, ni que sigui una miqueta, fantàstic. El que caldria de debò, però, és molta més educació musical a les escoles. Vivim en una època, en molts aspectes, meravellosa. Podem escoltar qualsevol peça clàssica de franc a les xarxes, i això caldria aprofitar-ho. Ens hauria d’ajudar a poder presentar la música clàssica de manera més informal i relaxada, perquè, per mi, no hi ha cap diferència entre Bach i Rosalía. La música és música, i llestos. Fa temps que estic tip d’aquestes segregacions.
N’és fan, doncs, de Rosalía?
Nano, per descomptat. Una noia superjove, amb una veu que ve directament dels déus i una mescla de flamenc amb altres coses que és meravellosa. El que fa és important, de debò!
Aquest any, s’ha parlat molt de James Rhodes, però no pas per la seva condició de músic o escriptor.
He hagut de tancar Twitter perquè és ple de mala gent: atacs diaris, amenaces de mort… N’estava fins als nassos. La vida és massa curta per perdre el temps. A Instagram, veig que les coses són una mica més amables. En tot cas, m’he involucrat en política només i exclusivament per aquesta llei de protecció a la infància. Si Abascal hagués estat a La Moncloa, m’hi hauria implicat igual, de debò. Sempre he dit que era una qüestió d’humanitat, no pas de política. Mai no parlaré de política, ni aniré a fer un cafè amb cap refotut polític. Jo soc music i penso dedicar-me a les coses boniques de la vida: Madrid, Barcelona, la música, la fotografia…
El seu paper en l’aprovació d’aquesta llei, però, no ha estat menor.
Mai no tornaré a fer res tan important com haver donat suport a aquesta llei. Actualment, Espanya és el país número 1 del món en protecció infantil. I tot gràcies a aquesta llei, que significa un pas endavant enorme. En això, Espanya és, des d’ara, tot un referent mundial. Tenia un objectiu superclar des de feia tres anys i mig i he anat gairebé fins a la mort per aconseguir-lo. No pots arribar a imaginar la quantitat de merda que he hagut d’aguantar. Se m’ha dit de “puto rojo” en amunt.
Fa unes setmanes, va publicar un llibre, ‘Made in Spain’, des de què tornava a declarar el seu amor a Espanya. Comprendrà que, a Catalunya –on, per exemple, a diferència d’Escòcia, no es permet votar en cap referèndum d’autodeterminació–, sobtin les seves lloances cap a Espanya i retrets al Regne Unit.
Nano, de debò vols parlar-me de la independència? No crec que tingui cap dret de parlar-ne, jo, de veritat. Només puc dir que Espanya, amb totes les seves cultures, idiomes, comunitats..., és com Disneylandia, per a mi. Anglaterra, amb el Brexit i Boris Johnson, em sembla un malson de país. D’Espanya n’estic completament enamorat. I no considero que pugui parlar de Puigdemont, o de la independència, perquè, senzillament, no soc català. Encara que sàpiga dir coses com ara salut i força al canut!
Escolta música en català?
Serrat, nano! El refotut amo. Fa tres anys, vaig fer un concert amb ell i em sentia nerviosíssim. Era com tenir Messi al davant.
Com valora, cinc anys després, el que va significar l’impacte del seu llibre ‘Instrumental’?
No crec que fos cap acte de valentia. Ni tinc cap penediment per haver-lo fet. Ara tenim aquesta llei, per exemple! Però va ser dur. Vaig compartir coses molt personals, i les qüestions personals són sempre munició de primera per als qui t’ataquen. Però, bé, la meva vida, ara mateix, és una meravella. M’estic a Madrid amb la meva promesa i un piano Steinway, tinc uns veïns meravellosos i crec que estic tenint tota la sort del món. Feliç és una paraula desconeguda que no sabria gaire bé com definir-te. Tinc moments a les quatre de la matinada bastant fotuts, però ara sé perfectament que tinc les eines necessàries per viure bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia