Cultura

La roda dels premis

El premi Sant Jordi de novel·la canviarà d’editorial cada tres anys a través d’un concurs públic, cosa que no evitarà un cert desequilibri general de repartiment

Grup 62 suma una despesa de més de 250.000 euros anuals només en premis
“Els premis són un bon instrument per difondre la literatura catalana”

Des que el 1999 Emili Teixidor va guanyar el premi Sant Jordi amb El llibre de les mosques, Proa ha publicat el guanyador, tret dels darrers tres anys, en què l’ha publicat Enciclopèdia Catalana. Abans del 1999, molts anys el va publicar Columna, d’altres, Edicions 62, i altre cop Proa, i també Club dels Novel·listes... Fins que arribem a la primera edició del Sant Jordi com a tal –recordem que del 1947 al 1959 es va dir premi Joanot Martorell–, el 1960, en què Enric Massó es va imposar amb Viure no és fàcil, que va publicar Biblioteca Selecta, que en publicaria alguns més.

El canvi de fa tres anys estava pautat i decidit per Òmnium Cultural, entitat organitzadora de la Nit de Santa Llúcia, en què es lliura el premi Sant Jordi, entre d’altres. Tot i que alguns rumors ho van assegurar, no va ser per prendre el premi de més renom de la literatura catalana de les mans de l’editorial Planeta, que havia traslladat la seu social fora de Catalunya després dels fets de l’1 d’octubre del 2017, com també van fer La Caixa i unes 3.000 empreses més.

El motiu per què fa tres anys es va canviar l’editorial que publica el premi Sant Jordi ha quedat diàfan, darrerament: Òmnium Cultural convocarà cada tres anys un concurs obert a totes les editorials del país per fer-se càrrec tres anys de la publicació del Sant Jordi. Una mateixa editorial no pot ser-ne adjudicatària dues vegades consecutives. Per tant, el 2024 s’obrirà un nou concurs que passarà el relleu a una editorial independent, o grup editorial, que tinguin la seu física i fiscal als Països Catalans i publiquin narrativa en català.

Els llibres editats passen a formar part d’una col·lecció pròpia que recull les obres guardonades amb el premi Sant Jordi de novel·la a partir de l’edició del 2018. D’aquesta manera, tot i els canvis de cada trienni, l’edició mantindrà una certa coherència, a grans trets. 

El jurat, de moment per a l’edició del 2021, que ha estat escollit per la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, estarà format per la professora Mita Casacuberta, Ferran Gadea, professor i especialista en literatura catalana, el crític i periodista literari David Guzmán, la llibretera Fe Fernández, Manel Ollé, professor i escriptor, Simona Škrabec, crítica literària, traductora i escriptora, i la traductora Dolors Udina.

Proa va passar davant els altres quatre candidats d’aquest any amb una proposta que inclou una presentació mundial, una forta aposta per nous formats digitals, fer arribar l’obra a més de mil punts de venda dels Països Catalans i l’aposta en promoció del premi Sant Jordi més gran feta fins ara. Déu n’hi do.

El comitè avaluador de la proposta va valorar una aposta empresarial molt valenta i ambiciosa en distribució i màrqueting, la més gran feta fins ara amb el guardó, així com la dimensió internacional de la proposta de Proa. Per primer cop, el premi Sant Jordi comptarà amb una presentació per fer arribar l’obra a tots els lectors en llengua catalana del món. Proa també assegura la presència de l’obra guanyadora en les fires literàries internacionals de més prestigi.

Molt bé. Fins aquí, les dades. Però si obrim aquesta matrioixca editorial, veiem que Planeta és propietària, entre gairebé cinquanta editorials més, del Grup 62, que està format, en català, per Edicions 62, Empúries, Proa, Columna, Destino, Pòrtic i Estrella Polar. Fins aquí, tampoc passa res; és un gran grup empresarial. Però si fem cas d’un altre rumor –sí, mal fet– que deia que Grup 62 va posar en marxa el premi Proa el 2019 com a resposta a la pèrdua del Sant Jordi, ara què faran?

La resposta que dona Emili Rosales, director editorial del Grup 62, és ben clara i dissipa els dubtes: “Continuarem amb el premi Proa perquè es va crear de cara a la campanya de Nadal. No n’hi havia cap, estranyament.”

Rosales afirma que són “un grup editorial amb diferents segells i cadascun té una personalitat, una manera d’arribar al públic i unes eines per fer-ho”. “Som un grup que hem integrat uns discursos editorials diferents i un dels èxits és que cada editorial compta en aquesta pluralitat”, hi afegeix.

És sorprenent que el conglomerat d’editorials de Grup 62 sumi una despesa de més de 250.000 euros anuals, només en dotacions de premis, entre què gairebé tots els més importants. Això sí, qui aporta la dotació és variable i, el més important, en força casos –no sempre–, els números al final surten gràcies a les vendes. “Els premis són un bon instrument per difondre la literatura catalana, que és el nostre objectiu principal. Només per repassar alguns dels darrers premis, el Llull ha consolidat la veu com a narrador de Gerard Quintana, el Pla ha arribat en el gran moment que està tenint Maria Barbal, el Bertrana de Núria Esponellà va per la quarta edició...”, argumenta Rosales.

Més coses sobre premis

A banda de la dotació, en molts casos cal sumar el cost de la festa de lliurament. En el cas de la Nit de Santa Llúcia, és evident i la despesa també l’assumeix Òmnium Cultural.

Hi ha premis que els darrers anys han rebaixat la dotació per ajustar-se a la realitat econòmica –com intenten fer amb els sous dels jugadors del Barça–, per exemple, el Sant Joan BBVA, que va passar de 70.000 a 35.000, i el Ramon Llull, que va passar de 90.000 a 60.000.

En el gràfic que il·lustra aquestes ratlles només es consignen premis de narrativa, inclosa la infantil i juvenil, però hi ha molts més premis amb dotacions sucoses, també d’assaig i de poesia, com ara el Carles Riba, el més destacat en català, dotat amb 3.000 euros. Sí, el publica Proa.

Volem creure que hi ha prou qualitat literària per dignificar tants premis. És més dubtós que hi hagi un volum suficient de lectors. El cas és mantenir activa la roda de la literatura catalana. Si cal, posant-hi uns bons trossos de formatge (premis) i que els ratolins (autors) mirin d’encalçar-los mentre els editors es freguen les mans. Perquè, afortunadament, els números els han sortit força bé, fins i tot amb la pandèmia al damunt. Això sí que és de premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Todd Haynes
CINEASTA

“La Velvet és l’equilibri entre Reed i Cale”

SANT SEBASTIÀ

La GIO s’estrena a Temporada Alta amb dos concerts

Girona

Fires a la plaça del Vici

Invitació a l’aventura

Barcelona
Mirador

Jesús, debat dramàtic

Periodista i escriptor

Amb l’equilibri subtil del Fuji

Barcelona
societat

Grans i petits, en els 36 tallers de Barcelona Dibuixa

Rècord de visitants al festival d’arquitectura Open House BCN

Barcelona

El Palau de la Música commemora els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides

Barcelona