La barbàrie japonesa

Una de les més grans obres humanistes de la història del cinema va aportar-la el japonès Masaki Kobayashi amb els tres films que, realitzats entre 1959 i 1961, configuren La condició humana, amb una duració total pròxima a les deu hores. La primera part aborda la barbàrie comesa pel Japó durant l’ocupació de Manxúria, al nord-est de la Xina, en temps de la Segona Guerra Mundial. Passat el temps, un altre cineasta japonès, Kiyoshi Kurosawa, vol recordar les atrocitats del seu país a Manxúria a La mujer del espía a través d’un personatge amb un referent real que, tenint-ne proves, es proposa denunciar-ho per tal que els EUA hi intervinguin i declarin la guerra al Japó.

Deixant de banda les circumstàncies que van fer que, amb el pretext de l’atac a Pearl Harbor, els EUA participessin a la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula exposa una qüestió moral: l’espia (el director d’una empresa amb contactes a l’estranger que ja el converteixen en sospitós) considera que el seu deure amb la condició humana comporta denunciar la inhumanitat del seu estat. Tanmateix, a través d’una intriga amb els seus girs i sorpreses, hi apareixen ombres. Com anuncia el títol, que en aquest cas s’ajusta a l’original, qui adquireix més protagonisme és la dona de l’espia. En principi reticent a l’actitud del marit, per la por de les conseqüències, la seva determinació fa que les motivacions personals (per l’amor que ha tendit a convertir les dones en víctimes de traïcions) derivin en un compromís polític. Amb formes clàssiques i una estilització gens carregosa, Kiyoshi Kurosawa ho aborda amb complexitat, mostrant ambigüitats humanes sense perdre el punt de vista moralment humanista.