Relleu dolç a la Fundació

Al final dels parlaments d’inauguració de l’exposició de Pla i els artistes, l’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, va deixar intrigat tothom quan va desviar l’atenció cap a la sempre discreta Anna Aguiló per elogiar-li “la feina de formigueta” que ha fet des del 1992 al capdavant de la Fundació Pla, “un patrimoni que de fet li devem tot a ella”. El to de comiat era més que evident, però a diferència del que per desgràcia acostuma a ser habitual a les institucions culturals del país, la sortida en aquest cas no era gens amarga: Anna Aguiló es jubila, i ho deia rient, descansada i també una mica tímida, insistint que “ara no toca”, que “avui el tema és el gran treball de recerca que ha fet Mariona Seguranyes”.

A partir de l’1 de setembre, la substituirà el doctor en filologia catalana i membre de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona Francesc Montero, que, present també a l’acte inaugural de l’exposició, es va mantenir respectuosament en un segon pla. Una altra virtut preciosa que posseeix aquesta entitat d’importància capital per a la cultura catalana però de recursos de molt petita escala: en els seus primers trenta anys de vida, haurà tingut al capdavant dues persones extraordinàriament afectuoses i disponibles, molt sàvies i modestes –que potser són la mateixa cosa–, sense les quals una fundació com aquesta hauria tingut un vol més aviat gal·linaci, com diria el prosista a qui han consagrat, o es disposen a fer-ho, el seu excel·lent caràcter i la seva indiscutible professionalitat. Anna Aguiló, que venia del món de l’ensenyament i va concebre un pla d’acció articulat des del primer moment entre la conservació documental, la promoció turística al voltant de la literatura (presideix Espais Escrits) i l’alta recerca, passa el relleu a Francesc Montero, l’únic candidat que va presentar-se al concurs celebrat al juny i que dirigirà la fundació, segons les bases, de manera indefinida.