La biblioteca de Blanes dona nova vida als llibres que ja ningú no demana
Exposa els títols que fa més de deu anys que cap usuari no ha tret en préstec per donar-los visibilitat
Els presenta embolicats amb un llaç blanc de núvia
Els han parat taula amb tovalles brodades de fil i venen embolicats cada un amb una llaçada blanca, com les toies de les núvies. Busquen parella. Encara que, vist així, el títol de l’exposició que ha servit per treure’ls de l’armari, Llibres verges, potser acabi semblant una mica improcedent. Però la realitat és aquesta: ningú no ha festejat, en els últims deu anys, la quarantena de llibres que la Biblioteca Comarcal de Blanes ha decidit exposar ben mudats al vestíbul, confiant que algun lector, si no se n’enamora, almenys hi pararà atenció. De moment, la iniciativa ha aconseguit que un parell d’exemplars hagin trobat destinatari.
Entre els llibres oferts a la curiositat dels usuaris fins dissabte, hi ha Llegir Maragall, ara, de Sam Abrams; Saul i Patsy, de Charles Baxter; El model, de Palle Nielsen; el Breviari dels polítics, del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino; Franco y el imperio japonés, de Florentino Rodao; La rebelión sigilosa, de Teresa Rangle de Paz, o Socorro, perdón, de Frédéric Beigbeder. Un poti-poti de ficció, assajos, biografies, novel·les il·lustrades i recerca humanística, com el voluminós El gravat a Girona, que mereixia més bona sort amb els seus pretendents, almenys tanta com els Retrats a mitja tinta, de Narcís-Jordi Aragó, que ningú no ha tret tampoc en préstec en deu anys.
Els compartiments estancs, que fan de cada comarca una petita pàtria, poden explicar aquests desdenys pels llibres massa locals, però també hi deu tenir a veure el fet que alguns autors hagin estat fenòmens efímers a casa nostra, com Charles Baxter, que va tenir un cert ressò amb El festí de l’amor el 2002 i després va caure en l’oblit, o Frédéric Beigbeder, els best-seller del qual 13,99 euros i L’amor dura tres anys no van donar per assegurar-li la fidelitat dels lectors el decenni següent. Entre els Llibres verges, també hi ha algun disc, com l’àudio Habla Azaña, que reprodueix el discurs Paz, piedad y perdón, que el president de la República espanyola va pronunciar a Barcelona el 18 de juliol de l’any 1938.