Videojocs i ‘tattoos’ al CaixaForum

La pròxima temporada del CaixaForum de Barcelona aposta decididament per exposicions ben llamineres per al gran públic. La primera proposta, que s’obrirà al desembre i es tancarà a l’abril, té l’èxit assegurat: Homo ludens, sobre l’impacte dels videojocs en les nostres vides. La mostra es va estrenar a Madrid i, en principi, no estava previst que viatgés a Catalunya, però finalment ho farà.

La màquina René Magritte serà el següent projecte que ocuparà les sales del centre, a partir del febrer (i fins al juny), un mes abans que compleixi el seu vintè aniversari. El CaixaForum de Barcelona, doncs, bufarà les espelmes acompanyat de les obres de l’artista surrealista més enginyós en un muntatge fet en col·laboració amb el Museu Thyssen.

L’aliat per produir el no menys seductor Tattoo. Art sota la pell (de maig a agost) serà el Musée du Quai Branly de París. Que un 15% de les persones duguin avui un tatuatge (i una de cada tres les d’entre 18 i 35 anys) és l’excusa perfecta per explorar els orígens ancestrals d’aquesta pràctica en cultures d’arreu. També ho és per recordar els estigmes que fins no fa tant carregava i que tenen reminiscències en el passat: al segle VIII una butlla papal prohibia tatuar-se el cos.

La quarta ambiciosa exposició programada (de juliol a octubre) traçarà les influències de doble direcció entre el cinema i la moda. L’encàrrec s’ha fet al dissenyador Jean Paul Gaultier, que tindrà a la seva lliure disposició els fons de la Cinémathèque Française, una altra de les institucions de prestigi internacional amb la qual CaixaForum ha signat un acord per pensar i per fer exposicions pròpies (mai enllaunades) per als seus vuit centres disseminats per tot l’Estat.

Aquesta temporada la xarxa CaixaForum es nodrirà de més de 30 exposicions. A diferència d’altres anys, totes les propostes de Barcelona s’hauran vist prèviament a Madrid, però els responsables de l’entitat no ho atribueixen a res més que a l’atzar de l’encaix dels calendaris. De la mateixa manera que asseguren que algunes exposicions importants programades a Madrid que ara no s’han inclòs en el cartell de la capital catalana hi vindran més endavant.

A partir de l’estiu, el circuit s’expandirà amb la inauguració del CaixaForum de València, el novè de la saga. La directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, n’hi suma encara un desè que també naixerà en breu, aquest en la dimensió virtual: el CaixaForum Plus. Els detalls d’aquesta plataforma de continguts digitals es donaran més endavant. Pot obrir camí a institucions que es resisteixen al canvi de paradigma dels hàbits culturals que la pandèmia està accelerant.

Als altres tres CaixaForum catalans hi haurà novetats expositives aquest setembre mateix. A Girona, Objectes de desig. Surrealisme i disseny 1924-2020; a Lleida, Art i mite. Els déus del Prado (que al març es traslladarà justament a Girona); i a Tarragona, Apollo 11. L’arribada de l’home a la Lluna. A Lleida, al març també es veurà un suggeridor repertori de cartells dels inicis de la publicitat, fet amb la complicitat del MNAC. I a Tarragona rebran la primavera amb una de les exposicions estrella de la història de CaixaForum: la dels personatges de Pixar.

Al CosmoCaixa hi haurà com a mínim tres estímuls per anar-hi. Dues exposicions inèdites, una dedicada al geni de l’electricitat moderna Nikola Tesla (d’octubre a febrer) i l’altra, al sol (de març a octubre). I un nou espai expositiu permanent, que estarà a punt a principi d’any, Micrarium, amb un microscopi gegant que permetrà explorar l’invisible.

Públic fidel

La pandèmia ha trastocat el funcionament dels equipaments culturals, però els CaixaForum i el CosmoCaixa són, en certa manera, un cas a part per la seva poca dependència del públic turista i la fidelitat del públic local. De mitjana els museus han perdut un 70% de visitants. Als espais de cultura de La Caixa la davallada ha estat d’un 60% i amb una millora notable els darrers mesos fins a situar-se, aquest agost, en el 30%. Durán revela que al CaixaForum de Barcelona les dades inclús han fet un tomb inesperat: aquest agost el públic va ser un 30% més elevat que l’últim agost sense Covid, el del 2019.