Arts escèniques

Lisi Estaras coreografia la vergonya a El Canal de Salt

El col·lectiu Hotel Col·lectiu Escènic va demanar a la coreògrafa argentina Lisi Estaras que els ajudés a coreografiar la vergonya. Avui s’estrena La honte, al Temporada Alta (El Canal, 20 h) i farà temporada breument al Mercat de les Flors (del 9 al 12 de desembre). Hotel és un grup de ballarins format per Laia Duran, Rober Gómez, Anna Hierro, Èlia López i Lorena Nogal de carreres dispars que es troben puntualment per encarregar una peça amb la qual indagar sobre moviment i temàtica a l’escena. La vergonya és una sensació intrínseca amb totes les persones que s’exposen a l’escenari. Però també en la vida anònima del dia a dia. Tenir vergonya porta implícit disposar de recursos per refugiar-te d’aquesta vulnerabilitat. Es poden amagar en la roba, en l’equip o en un codi de dansa, per exemple. És l’alternativa a quedar tenses sense saber superar-ho, enmig de l’escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La Fira Modernista reviu la vida al voltant de la indústria tèxtil

TERRASSA
música, teatre i humor

Joel Díaz obre avui el festival Límbic a Santa Coloma de Gramenet

santa coloma de gramenet
LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera