L’Associació Bonaventura Ansón prepara una gran retrospectiva per al 2025

L’Associació Bonaventura Ansón, constituïda recentment per preservar i difondre l’obra de l’artista tossenc, està en converses amb el Museu d’Art i la Casa de Cultura de Girona, per organitzar una gran exposició retrospectiva en aquests espais l’any 2025 –quan ell hauria fet 80 anys–, amb obra d’Ansón que es troba ara repartida entre diferents col·leccions privades. Avui fa exactament un any que va morir Bonaventura Ansón (1945-2021), de qui es va publicar la tardor passada el tercer llibre autobiogràfic, L’alè del marbre, que tracta com es va introduir en l’escultura en bronze i posteriorment en marbre, a l’estudi Corsanini de Carrara. I es preveu que al juliol es presenti un altre llibre inèdit d’Ansón, El Crist del Silenci, sobre aquesta gran obra de marbre que es troba a l’església de Tossa.

L’Associació Bonaventura Ansón, presidida per la seva vídua, Titó Juandó, i amb la galerista Maguí Noguer com a vicepresidenta, també vol promoure unes beques per fomentar l’estudi del llegat artístic d’ Ansón , i entre les seves prioritats hi ha l’encàrrec del catàleg raonat de la seva obra, un pas previ important de cara a l’esmentada retrospectiva. També hi ha en perspectiva l’edició d’un documental sobre la vida d’Ansón i els diferents estudis en què ha treballat, a París, a Carrera i, en els últims anys, a Quart.

Actualment, una vintena de les seves obres de gran format es troben en un jardí particular a Banyoles, on també es volen organitzar actes culturals en què altres artistes dialoguin a través de la seva obra amb la d’Ansón, “amb l’objectiu de mantenir viu l’interès de les noves generacions per la seva obra”. L’Associació Bonaventura Ansón té com a vocals l’artista Jaume Geli, les historiadores de l’art Glòria Bosch, Mariona Seguranyes i Montse Soler, la gestora cultural Glòria Polls, el realitzador de documentals Pep Santiago, i David Moré, arxiver de Tossa. L’Ajuntament de Tossa, el poble natal d’Ansón, ja s’ha aprovat posar el seu nom a un mirador situat a la Vila Vella, amb vistes al Mediterrani i una frase seva: “I si un dia algú hi pogués arribar, a sa ratlla? I si mai algú el pogués agafar, el cel?”