Música

la crònica

Del Pirineu al Riu de la Plata

En les darreres aparicions a l’Auditori, l’Orquestra de Girona va sortir de la zona de confort, esquivant obres purament orquestrals i rescatant compositors de les Amèriques, amb propostes fresques i originals. Aquesta tendència va continuar vigent en l’últim concert de la formació regida per Xavier Puig, el dissabte 21 de maig, que va comptar amb la complicitat del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, on aviat –l’11 de juny– també es presentarà la producció.

Units pel contínuum pirenaic, gironins i lleidatans van emprendre un viatge transatlàntic fins als bons aires del Riu de la Plata. El punt de partida, però, el marcava Marta Pintó, jove compositora d’Amer, de qui es va estrenar L’últim tango: Aphrodisia, peça que va deixar prometedores indicacions, així que esperem que no sigui l’última. Interpretat per la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el cant progressa d’un estil avantguardista fins a un registre més líric que potser quadra millor amb el perfil clarament riuplatenc de la instrumentació, capitanejada amb benaurança pel porteny Marcelo Mercadante al bandoneó. Present a la sala, l’autora va pujar a l’escenari per rebre els merescuts aplaudiments de la platea, no plena del tot, però amb un bon nombre d’assistents.

Seguidament, l’obra més coneguda en cartell, les Quatre estacions portenyes del mestre Astor Piazzolla, amb les seves potents embranzides tangueres i les inconfusibles referències a Vivaldi. Potser per l’onada de calor, el públic semblava en frenesí i aplaudia efusivament a destemps entre els moviments, però és veritat que la prestació de l’OdG va resultar peremptòria, amb una superlativa prestació del violinista Joel Bardolet, controlant els característics rascats i glissandi amb elegància.

Finalitzava el programa amb Misa Tango, també anomenada Misa a Buenos Aires, títols que ho diuen tot sobre l’essència de la composició, que cerca combinar la tradició coral-simfònica sacra amb les ambientacions profanes de la milonga. Escrita pel també argentí Martín Palmeri, l’obra no està exempta d’algun populisme (el Benedictus sembla quasi un villancet), però en general és força reeixida, amb moments climàtics en el Gloria i el Credo. El cor va entrar generosament en l’obra, preparant el terreny per a la cantant, que també va estar en bon nivell, sobretot en l’Agnus Dei final.

Com que tothom se sentia a casa, pel bis Puig va dirigir els músics en una represa de les Estacions portenyes, amb el cor assumint les melodies del bandoneó. La col·laboració entre la coral lleidatana i l’orquestra gironina és òbviament una que se saluda i s’espera repetir en futures ocasions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona