Arts escèniques

Crítica

teatre

Colomé vola

Ja va sent hora que fem esment de Montse Colomé, una balladora que fa més de sis dècades que s’hi dedica. Ara és aquesta ombra de l’àvia mig russa de Jan Vilanova a l’escenari Sala Joan Brossa. Però també és a Moriu-vos i al Rèquiem nocturn de Pere Faura. I ha ballat a mig món, amb Savary, Carles Santos o els Comediants.

El més bonic que podem fer és, novament, una preciosa oportunitat per sintonitzar teatre des de les ones més bàsiques: un teatre viu, que es diu i es representa com qui comparteix una anècdota de sobretaula. El mèrit del muntatge és que, lluny de poder fer un biopic de Carmen Urondo Ezcurrechea (l’àvia real del dramaturg), construeix una peça fragmentada, des dels records de la infància i els més recents. En ells, el dolor trenca l’èpica i respira la humanitat de Les coses excepcionals o aquella màgia estranya de Salvació Total Imminent Immediata Terrestre Col·lectiva.

Mentre Pau Roca toca terra (interpretant el seu amic Jan, en primera persona), Montse Colomé permet una interpretació aèria, vola. Evitant les paraules, fent que la defineixi el seu moviment (sovint harmònic que transmet felicitat però també en moments d’estranyesa, d’incertesa). La catarsi es produeix quan, de sota dels records, es trenca l’ànim i esclata el plor. Molt íntim, gens melodramàtic. Amb aquesta nova alenada de vida (els pulmons s’eixamplen) es veu com els pins del costat de l’hotel impersonal són els mateixos que veia des de la residència de l’àvia. Que les mares, de grans, confonen les seves filles amb les seves mares. I el món roda. I la Montse vola lliure.

El més bonic que podem fer
Autoria: Jan Vilanova
Direcció: Pau Roca
Intèrprets: Montse Colomé, Pau Roca
Dimecres, 29 de desembre (fins al 15 de gener) a la Sala Joan Brossa


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera