Exhibició d’estil

A través de l’anomenada Trilogia de la venjança, que inclou Old Boy, amb la qual va guanyar el Gran Premi del Jurat l’any 2004 al Festival de Canes, el sud-coreà Park Chan-wook va adquirir una reputació internacional amb un cinema en què pot esclatar una violència exacerbada (creant-se així una ambigüitat moral en la mesura que vol mostrar la maldat de la venjança, que també destrueix a qui la fa, mentre es recrea en la brutalitat de la seva execució) amb una estilització visual igualment extrema. Park ha mantingut el seu prestigi amb films com ara Thirst, una singular aproximació al vampirisme, i La donzella, tot i l’esteticisme embafador d’aquesta última. Fins que, tornant a triomfar l’any passat a Canes amb el premi a la millor direcció, sembla que, renunciant a la violència explícita, amb Decision to leave no fa més que imposar-se com un dels cineastes actuals més refinats i imaginatius visualment. Tanmateix, és tanta la voluntat d’exhibir un estil que també pot saturar.

Decision to leave es promou com un thriller que conté una història amb una tèrbola pulsió romàntica. Un detectiu, que investiga la mort d’un home en caure del cim d’una muntanya, s’obsessiona amb una possible assassina: l’esposa del mort convertida en sospitosa d’un crim hipotètic perquè també podria tractar-se d’un suïcidi.

Park Chan-wook aborda aquesta història d’una manera ambigua: fins a quin punt juga amb la fascinació per una “dona fatal” o posa en qüestió l’estereotip fent present que és producte de l’imaginari masculí? Mentrestant, el realitzador coreà busca les imatges més sofisticades amb enquadraments i punts de vista rebuscats. Decision to leave pot atrapar, sens dubte, però també pot aclaparar i fer que “en marxis”.