Un Earle a Dalt la Vila

El 4 de gener passat, al Ryman Auditorium de Nashville, Monument Nacional als Estats Units, seu del programa radiofònic més vell del país i lloc on va encunyar-se la música bluegrass, Emmylou Harris, Steve Earle i Jason Isbell, entre altres figures de renom de la música nord-americana d’arrel, s’unien per a un concert en record de Justin Townes Earle, mort l’agost del 2020 d’una sobredosi de Fentanil a l’edat de 38 anys. Earle, amb veu pròpia i un guitar picking colossal, havia estat assenyalat sovint com un dels cantautors més interessants de la seva generació.

Justin Townes Earle, fill de Steve Earle, figura essencial del country alternatiu, va actuar una única vegada a Catalunya l’octubre del 2007, quan tot just feia vuit mesos que havia publicat un primer disc de curta durada (Yuma) i en el marc d’una primera gira europea compartida amb Jubal Lee Young, fill del també cantant de country Steve Young. El diumenge dia 7 va cantar, davant de poc més d’una trentena d’espectadors, al Zac Club de l’avinguda Diagonal de Barcelona, i tres dies abans, dijous, a l’Escola de Música Moderna de Badalona, amb entrada gratuïta i davant la mirada de professors i estudiants de l’escola, melòmans badalonins de tota mena i els pocs seguidors que, aleshores, Earle, de 25 anys, tenia a Catalunya. El seu debut català al Germà Bernabé del barri de Dalt la Vila, instigat pel col·lectiu badaloní Ritme & Club i la revista Ruta 66, amb la necessària complicitat del centre, és l’exemple que explica que, en espais com aquest, allunyats dels circuits convencionals, hi passen coses imprevistes i especials.

La vida de Justin Townes Earle va estar marcada per les addicions i episodis com el robatori d’una arma que, amb només 13 anys, el va dur a ser condemnat a treballs forçats. Però aquell dia a Badalona, deslliurat dels vicis i aliè al soroll de cotxes que entrava per les escletxes d’unes finestres que, aleshores, com ara, no tancaven bé, va oferir un concert immens que els que hi van ser no han oblidat.