Música

Crònica

Música

Vendaval Styles

Em va desconcertar l’aparició de la cançó As It Was de Harry Styles perquè sonava al passat vigorós del britpop, una barreja entre Blur i Pulp, Coldplay o Keane. Després em vaig assabentar que era un noi jove, que havia tingut èxit pràcticament des de l’adolescència i que les seves lletres tenien el substrat de la patologia, una mena de James Blunt entre les melodies beatlerianes i les lletres doloroses, que parlaven de desacords sentimentals, pastilles, drogues i soledat. El seu gran tema, cal dir, és un prodigi. I per constatar-ho vaig tirar cap a l’estadi olímpic.

Amb el seu aspecte desencaixat, d’anar una mica penjat, però amb un xou rotund i vibrant, Styles i la seva banda ens va portar de Daydreaming fins a As It Was i Kiwi amb la força del ritme d’unes cançons lleugeres i encomanadisses. “Estima’m com si em paguessis” és un dels primers versos que vam sentir els milers d’espectadors de l’olímpic. Lletres adultes i estètica delicadament adolescent per a un músic de talent. “Posa preu a l’emoció”, ens diu a Fine Line, un altre dels seus èxits incontestables. Figura també del cinema –hem de recordar un dels soldats despistats de la pel·lícula Dunkerque–, l’aspecte el condiciona, però a la vegada omple, no embafa, és un artista modern, com un heroi en l’època vàcua.

Davant un públic femení entusiasta, amb moltes adolescents, l’estadi es va omplir de gom a gom amb 56.500 espectadors. Styles i la seva superbanda, notable secció de vent i solos tremends del guitarrista, van fer un repertori de grans èxits, van recuperar temes d’On Direction i fins i tot es van atrevir a incorporar un fragment de la popular YMCA, de Village People. Amb un tatuatge al pit com el cèlebre Papillon, Styles no va parar quiet, entre balada i peces que feien saltar l’estadi sencer en un concert adrenalínic, ben estressat. Enmig el calidoscopi d’imatges de les pantalles, peces com Golden, She, la funkie Cinema, la balada Matilda i Late Night Talking van portar a l’èxtasi les noies que li cantaven fins a l’últim vers. Si continua així l’hauran de contractar per omplir deu estadis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA