Cultura

Crítica

cinema

Un poema recreat

Com fer una pel·lícula biogràfica sense mostrar la vida del biografiat? Aquest és el desafiament que sembla que s'hagin plantejat Rob Epstein i Jeffrey Friedman, directors de Howl, quan afronten la figura d'Allen Ginsberg, un dels poetes més celebrats de la generació beat nord-americana. Perquè, en efecte, la seva estratègia és gairebé minimalista: mai no veiem episodis reconstruïts de la vida de Ginsberg, ni hi ha dramatitzacions en el sentit estricte de la paraula. Allò que interessa Epstein i Friedman –responsables d'aquella curiositat documental titulada The celluloid closet– és un moment molt concret de la vida del poeta i de quina manera, a partir d'aquest moment, es poden dir algunes coses sobre la impenetrabilitat dels personatges públics i la impossibilitat, tant del documental com de la ficció, de retratar-los.

Per això, Howl utilitza tres nivells narratius: el recitat del poema més famós de Ginsberg, precisament Howl, a un club de Nova York l'any 1955; el judici per obscenitat de què va ser objecte l'obra dos anys més tard, i una entrevista fictícia amb el poeta, suposadament duta a terme al mateix temps que el procés, a la qual no va assistir. Aquesta manera de documentalitzar la ficció o viceversa deixa molts forats en la biografia de Ginsberg, però va directe a allò essencial: la reconstrucció de com s'escriu un poema, la seva materialitat, fins i tot allò que pot suggerir, plasmat en escenes d'animació, que són el més kitsch i discutible. La resta té defectes i resulta irregular, però alhora engega una proposta molt particular: la lectura gairebé sencera de Howl, així com els comentaris quasi filològics en el judici, la fa esdevenir la pel·lícula biogràfica d'un poema, no d'un poeta.

Howl
Dir.: Rob Epstein i Jeffrey Friedman. Int.: James Franco.
EUA, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera