Cultura

Crítica

cinema

Rere el crepuscle

No, aquesta no és una continuació de Dos homes i un destí, encara que el personatge principal sigui Butch Cassidy. Tampoc no és una d'aquestes operacions que tant agraden al cinema espanyol de fer veure que és molt internacional quan en realitat se li veuen les costures provincianes per tot arreu. I això que el nom de Mateo Gil, el director, podria fer pensar en les dues opcions, sobretot per la seva vinculació com a guionista amb el sempre ambiciós Alejandro Amenábar, que també ha acabat fent cinema en anglès. Afortunadament, Gil aconsegueix desmarcar-se de tot això amb una pel·lícula estranya, que sembla que prové d'un altre temps i que resulta simpàtica per la seva tendència suïcida: a qui pot interessar avui dia què va ser de Cassidy, si realment va morir o no, i què va fer fins arribar a la frontera de la vellesa?

Doncs per exemple a aquest crític, i no per nostàlgia, sinó per respecte als que van a contra corrent. Una mena de western crepuscular barrejat amb el western existencial –és a dir, com si Peckinpah se n'anés de copes amb Monte Hellman i Jim Jarmusch–, Blackthorn no és ni una cosa ni l'altra sinó tot al contrari. A Gil li manquen eines estètiques i conceptuals per aconseguir el que vol, un relat sec i concís sobre un Cassidy ja grandet que es troba amb un jove que l'acompanyarà en la seva darrera fugida. Però la seva aposta pels paisatges nus i polsegosos, per l'esquema clàssic de l'aprenentatge i pel to elegíac alhora que exempt d'enfatisme, fan que la pel·lícula mostri rampells d'una intensitat poc habitual en aquests temps. Com la composició de Sam Shepard, lacònica i tranquil·la, a l'estil d'una balada de Bob Dylan.

Blackthorn. Sin destino
Director: Mateo Gil. Int.: Sam Shepard, Eduardo Noriega.
Espanya-EUA, 2011


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera