NOVEL·LA
Xavier Cortadellas
Un estrany a la família
L'aparició d'un estrany trenca la rutina dels Bou, sobretot trenca la rutina de Joan Bou, metge pediatre casat amb Remei Antich, pubilla d'una família arrelada a Tortosa des del 1835. L'estrany en la literatura medieval és molt comú, podia ser també un animal meravellós o fantàstic, però a Una família exemplar, una novel·la amb un títol que recorda un conte de Katherine Mansfield encara que no hi tingui res a veure i amb què Genís Sinca va obtenir el darrer premi Josep Pla, és un informàtic de Manresa de 35 anys. Es diu Ricard Mirabaix, un cognom que té molt més a veure amb la forma de mirar d'ell i de tota la seva família, que no amb els Miralpeix, de Montserrat Roig. Marina, la filla gran dels Bou, vol casar-se amb Ricard. Els tres fills del matrimoni Bou-Antich han estat, per dir-ho com ells, més fàcils de col·locar, però, amb Marina i amb Rosabel, que ja passen o que ja s'acosten a la trentena, ha estat més difícil. Joan Bou compta que acabaran posant seny.
Tots els testos es retiren a les olles
Quasi a punt de jubilar-se, Bou passa les hores al seu despatx atenent les consultes o fent l'arbre genealògic dels Antich, una nissaga caracteritzada perquè les dones tenen un pitram considerable i un “frenesí reproductiu mai vist”. Una família exemplar no estaria tan lluny de la novel·la burgesa d'ara fa mig segle, de la de Folch i Camarasa, per exemple, o, si ho volen, del teatre burgès de Pere Quart o del teatre de Joan Capri i de Joan Pera. Una família exemplar és també una novel·la satírica, tot i que a mi no m'ha semblat tan hilarant com s'indica a la contraportada, i, diferentment d'aquelles novel·les burgeses que ara recordo, té un narrador que s'autoqualifica de cronista, que no acaba de ser objectiu sempre, que adopta generalment el punt de vista de Joan Bou, que intervé alguns cops i que sabem que és de Manresa, com la seva mare i com Genis Sinca. De Manresa, ho són també els Mirabaix, una família que té com a tret dominant una malformació a la boca i el posat que adopten quan miren. No hi ha Mirabaix que no sigui interessat, venjatiu o barroer. I, en canvi, de portes enfora, no n'hi ha cap tampoc que no sàpiga ser encantador.
Joan Bou, que tot i estar a un pas de la jubilació, no sap que en aquesta vida no es pot anar de ric i que, per més que un pare estimi una filla, no és aconsellable “mostrar-se esplèndid”, voldrà obsequiar els Mirabaix fent-los la genealogia de la família. Gràcies a això descobrirà coses que ignoràvem, entre moltes altres que ja sabíem perquè el cronista que Genís Sinca ha creat per explicar-nos aquesta història té una adjectivació prolixa, un detallisme, que a vegades és molt útil i que altres cansa una mica, i una facilitat per escriure com la que potser té Genís Sinca quan escriu com a periodista.
Aquesta és la seva primera novel·la i se n'ha sortit prou bé, però. Jo diria que hauria estat més eficaç si hagués tingut més contenció, encara que sigui cert que, llavors, Una família exemplar no hauria acabat de ser el que és: una novel·la voluminosa com l'actitud burgesa dels seus protagonistes, que té un peu i mig a la comèdia i el tros de peu que queda a la crítica. Un premi Josep Pla un xic obvi, que acaba desembocant en una tragèdia i que aconsegueix prou bé els seus propòsits: fer riure, distreure i evidenciar l'estultícia.
