Confitura de Sidi Larbi Cherkaoui

Sidi Larbi Cherkaoui és un dels coreògrafs més celebrats de la dansa contemporània d'avui. Les seves ànsies d'aprendre d'altres cultures el converteixen en un mestre en la mixtura sense perdre el seu llenguatge d'una dansa molt sensitiva, amb un treball rigorós del moviment, un contorsionisme inacabable i uns girs de les figures en un espai amb contínua transformació. La seva capacitat de crear i barrejar es percep molt bé en les peces de gran format. A 4D, també demostra que, admirat des de la lupa dels duets, Larbi és la referència d'una confitura igualment intensa, evocativa, hipnòtica.

Els quatre duets treballen la relació entre l'home i la dona. Si a Matter és divertidament descriptiva entre la dona i tots els objectes que utilitza (des de conduir un cotxe fins a dutxar-se i a tapar-se amb un llençol), a Fun opta pel món més clàssic i oníric (la música de Debussy acompanya molt bé). Sobta perquè bona part de la gramàtica de moviments s'han captat abans a la videodansa Valtari, però ubicada en una freda fàbrica abandonada que il·lustra la música de la banda de rock islandesa Sigur Rós. Més abstractes i desesperats són els dos darrers duets que s'acaben amb el distanciament de la parella. A Pure, la pintura dolorosa sembla que és el substitut de la fugida de l'home. Aquest, quan torna, ja és incapaç de recuperar la puresa, tot queda brut, com les mans de Lady Macbeth plenes de sang. A Sin, per últim, la relació es trenca per la mort de l'home: com si la dona volgués recuperar un amor mort. Tot i la bellesa de
les imatges, Sidi Larbi mostra un món de la parella desolador, en el fons uns solos que per moments han coincidit amb la compenetració d'un altre. Confitura dolça amb un punt d'amargor, doncs.