cultura

Sergio Boris signa l'únic títol argentí al Temporada

Temporada Alta s'ha caracteritzat per reivindicar la creació escènica argentina reivindicant autors com ara Daniel Veronese, Claudio Tolcachir, Javier Daulte o Ricardo Bartís. Aquest any, en el cicle Connexió Iberoamericana només hi apareix Viejo, solo y puto de Sergio Boris. Fruit del teatre alternatiu de Buenos Aires, i després de dos anys intermitents d'assaigs, van estrenar aquest títol el 2011. A escena, dos germans que regenten una farmàcia, el seu pare, un visitador mèdic i dos transvestits que fan temps abans d'arribar a una festa al Boliche Tropical Mágico. El treball indaga en els personatges i la situació per evita ser massa narratiu. El que compta són els actors que esdevenen personatges tràgics, d'una fosca poesia que presenta l'amor com una fatalitat: “M'hi afirmo, tot i que sé que cauré”, comenta Sergiuo Boris. Les relacions de dependència d'entre els personatges, les enveges, les lluites de classes queden marcades en l'intratext: “Són sospites dels temes”, insinua Boris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen