cultura

Per amor al fill

Marc Recha presenta ‘Un dia perfecte per volar', una preciosa pel·lícula amb el seu fill Roc i Sergi López, al Festival de Sant Sebastià, que es clausura avui

La mirada de Marc Recha revela la bellesa de la naturalesa i ens fa sentir el seu misteri

Marc Recha i el seu fill Roc, que ara té set anys i mig, fa temps que s'expliquen un conte sobre un gegant. Un conte que no s'acaba mai, que es fa present a Un dia perfecte per volar, la nova pel·lícula de Recha, que, juntament amb l'actor Sergi López, la va presentar ahir a concurs al Festival de Sant Sebastià, que va concedir la Petxina d'Or honorífica a Emily Watson. Rodada en paratges del Garraf durant només una setmana de l'estiu de l'any passat, a banda de la indústria i amb un equip tècnic format per amics generosos, Un dia perfecte per volar és potser la pel·lícula més lliure i bella entre les que aspiren a la Petxina d'Or en una edició fluixa pel que fa a la secció oficial.

Recha defineix Un dia perfecte per volar com el retrat de la vida íntima entre un pare i un fill. Afirma que, simplement, l'ha fet per amor al fill. Com un regal, que també pot arribar a uns espectadors que poden admirar la gestualitat viva d'un nen que no sembla mostrar cap mena d'estranyesa davant de la presència d'una càmera. “De fet, en Roc sempre m'ha vist filmant i ja l'havia filmat abans, de manera que ho ha viscut amb tota naturalitat. Al fill d'un fuster tampoc l'estranya que el seu pare faci les cadires on s'asseu”, comenta Marc Recha. El nen tampoc es va sentir estrany amb Sergi López, al qual, com que és amic del seu pare, coneix des de petit. A l'actor li sembla que la pel·lícula és un miracle filmat: “Ho és sobretot per la presència d'un nen que encarna la força de la imaginació: el nen sap que fa una pel·lícula, però té la capacitat de meravellar-se en un segon. I això ho veus”, va comentar en roda de premsa Sergi López,

A Un dia perfecte per volar, un nen comença jugant amb un estel que s'enganxa i, cridant el seu pare, se li apareix un home estranyament vestit amb una granota d'espeleòleg. El nen és Roc Recha, però a la vegada és el personatge d'una pel·lícula. L'home és un personatge imaginari, però a la vegada és Sergi López, amb la seva humanitat, amb la seva murrieria i tendresa. Junts intenten desenganxar l'estel, passegen per camins nomenant plantes i arbres; s'expliquen, sorprenent-se, un conte interminable perquè és el de la imaginació humana. És una relació entre un nen i una figura paterna, que, lluny de l'autoritarisme, aporta seguretat. L'espectador assisteix meravellat a la deambulació d'aquestes dues figures humanes, observant el paisatge amb ells i participant del seu imaginari, fins que alguna cosa s'esquinça, de manera subtil, però amb l'evidència d'una ferida. Aleshores apareix Marc Recha, el pare i també el cineasta.

Captar el món real

El cinema, a vegades d'una manera aparentment senzilla, s'encarna en films que recorden la seva capacitat per registrar el món real (els paisatges, les coses, els cossos) i evocar un món imaginari. Un dia perfecte per volar és una pel·lícula tan física com intangible. S'hi renova la capacitat d'un cineasta per fer present la naturalesa amb una mirada que en revela la bellesa i, per tant, fent-hi sentir el seu misteri.

Tal cosa, en una tensió poètica entre allò visible i allò invisible manifestat a la naturalesa, també hi és en els films anteriors de Marc Recha com ara L'arbre de les cireres, Pau i el seu germà, Les mans buides i Dies d'agost. Films panteistes habitats per vius que senten la presència dels absents.

El mateix dia que es va presentar una pel·lícula feta per amor a un fill, es va projectar a banda de la competició El fill de Saul, una ficció inspirada per textos escrits i enterrats per membres del Sonderkommando d'Auschwitz: a l'avantsala de les càmeres de gas, un home, jueu hongarès, creu que un cadàver és el del seu fill. No importa que ho sigui o no. El que importa és enterrar-lo, realitzar un acte sagrat, un gest d'humanitat enmig de la indústria de la mort. El film, de Laszlo Némes, va commoure com a Canes, on va guanyar el Grand Prix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia