estrena de ‘segon origen'
Bernat Salvà
Esprémer la creativitat
Els responsables de fotografia, efectes especials i direcció artística parlen de ‘Segon origen'
Una autopista amb dotzenes de vehicles accidentats, plens de pols i vegetació; un camp enorme de presseguers florits; Lleida amb el campanar de la Seu Vella a punt de caure; la Diagonal de Barcelona amb edificis coneguts mig esfondrats; el Camp Nou en ruïnes... Segon origen, l'adaptació de Mecanoscrit del segon origen dirigida per Carles Porta, que arriba als cinemes el proper 9 d'octubre, deixa un bon grapat d'imatges impactants. Hem volgut parlar amb tècnics (o n'hauríem de dir artistes?) que habitualment no surten als mitjans però que han contribuït a crear les imatges d'aquesta producció.
La fotografia
El director de fotografia de Segon origen és Albert Pasqual (Barcelona, 1973), que es va incorporar al projecte a l'inici, quan hi treballava Bigas Luna, amb qui havia fet Yo soy la Juani i Di Di Hollywood. “Ell volia una pel·lícula maca, rodada en espais naturals, que reflectís molt les emocions dels personatges”, recorda. “En el rodatge vam treballar moltíssim amb la llum del sol, buscàvem un look, un concepte de llum natural.” Sovint no va resultar gens fàcil: “A l'hivern hi ha poques hores de llum, i això fa difícil la continuïtat d'escena a escena, perquè no tens mai el control total de la llum, com a l'estudi. En exteriors sempre vas lligat a la meteorologia.” I el temps no es va comportar gaire: “Va ser l'any de la ciclogènesi explosiva, hi va haver moltes borrasques seguides i ens van enganxar. Vam patir molt pel vent, el pitjor enemic, encara pitjor que la pluja.” Sobre les localitzacions, diu: “Moltes les va triar Bigas Luna. Em va sorprendre molt, hi ha molts llocs que no havia vist mai.”
Direcció d'art
Balter Gallart (Granollers, 1959) també havia treballat amb Bigas Luna a Huevos de oro i La teta i la lluna, però va entrar en el projecte com a director d'art (disseny de producció, en diuen els anglosaxons) per casualitat. Inicialment se n'havia d'ocupar Josep Rossell, “el meu mestre”, explica, però el projecte “va anar endavant i enrere moltes vegades, i quan va començar definitivament el rodatge Rossell estava fent altres feines”. De manera que es va trobar feina feta. Per exemple, bona part de les localitzacions ja estaven triades.
“La meva responsabilitat és l'estètica de la pel·lícula, fora de la fotografia, actors i vestuari: triar les localitzacions, dissenyar els espais, els decorats...”, explica Balter Gallart. “En el cas de Segon origen, el gran repte era intentar fer una pel·lícula de ciència-ficció, amb un món inventat per Pedrolo que havíem de reproduir en un viatge físic dels personatges, però gairebé sense sortir de Lleida, excepte una petita part a Tarragona. Havíem d'inventar uns espais que no existien i després imaginar com es transformaven en la postproducció digital. La quantitat de postproducció digital que s'ha fet és enorme, amb una empresa anglesa que ha treballat a Harry Potter, de molt nivell.”
L'autopista destruïda és un bon exemple del seu treball: “En un tros d'autopista real vam reproduir els vehicles accidentats físicament, hi havia una setantena de vehicles, hi vam posar tota la brutícia, destrucció, pols... acumulats durant anys. Tot això en l'espai on els actors interactuen, potser mig quilòmetre d'autopista, i la resta, els plans generals més oberts, es completaven digitalment.”
Efectes especials
Josep Anton Duran (Igualada, 1978) va ser l'encarregat de coordinar des de Catalunya els efectes especials, que es van fer a Anglaterra sota la supervisió de Ben Shepherd, que ha treballat a la saga Harry Potter, entre altres produccions importants. “Vaig estar treballant els conceptes de la pel·lícula amb Bigas Luna des del principi, quin look havia de tenir”, explica Duran, i destaca que es tracta d'“una pel·lícula amb molts efectes especials, però no és la típica pel·lícula americana en què són com el personatge principal”. Amb tot, hi ha més de tres-cents plans amb efectes, encara que “a vegades simplement havíem d'esborrar ocells que volaven, o vaixells del mar, perquè el cataclisme ho ha destruït tot.” “Carles Porta volia uns efectes naturals –afegeix Duran–, gens artificiosos; hem fet un esforç perquè el look dels efectes no interfereixi en la interpretació dels actors.”
La pel·lícula combina els efectes físics (explosions, foc...) i els efectes visuals, que “ens han permès portar la destrucció a nivells que no haurien estat possibles pel pressupost de la pel·lícula”. J.A. Duran (com se'l coneix en la professió) ens explica com van fer l'escena del Camp Nou: “És una mica l'escena estrella pel simbolisme i per l'impacte que té en la pel·lícula. Ens va portar molta feina.” No van poder rodar al Camp Nou: “Vam fotografiar-lo sencer, amb tots els detalls, el vam recrear a l'ordinador i, un cop digitalitzat, ens vam dedicar a destruir-lo amb un programa que es diu Matte Painting. Els actors es van filmar en un exterior, amb una pantalla croma gegant de més de 40 metres, i van substituir el croma per la recreació del camp destruït.”“Es va aproximar a la pel·lícula de manera molt pràctica, sabent que s'havia de resoldre tot amb pocs diners.” J.A. Duran creu que se'n van sortir: “La pel·lícula té un bon nivell d'efectes, no es veu que està fet amb un pressupost relativament baix.”
