cultura
RAMONA SOLÉ
ESCRIPTORA, AUTORA DE ‘QUADERNS' (LLIBRES DEL DELICTE)
“Tothom té un costat bo i un de més fosc”
“He novel·lat un misteri en un poble de Lleida: als pobles tot se sap de tothom, però del que passa de portes endins no en sabem res”
“Si els personatges enganxen, l'escriptor guanya la partida”
El seu debut literari, Quaderns, ha estat un dels èxits d'aquest Sant Jordi. Ramona Solé, aquesta autora nascuda a Alfés i que viu en un poble de les Garrigues, on treballa en una cooperativa, ha sorprès en el panorama literari lleidatà amb una sòlida novel·la negra. El punt de partida és la desaparició d'una escriptora que ha marxat a viure a un petit poble de Ponent, i uns innocents quaderns infantils que, als ulls dels adults, prenen un altre to. La novel·la ja es troba en la segona edició i un mes i mig després encara és a la llista dels llibres més venuts de les llibreries de Lleida. Ja té en preparació la publicació d'un relat a la revista Inèdits i altres projectes que confia que surtin a la llum aviat.
La història passa en un poble normal amb gent corrent, i de sobte tot es complica. Què hi ha de la vida real?
He intentat que no sortís ningú que conegués. El que passa és que la realitat sempre supera la ficció. Una amiga em va dir que no va trobar ningú conegut, i vaig dir: encara sort!
La trama gira al voltant de la vida oculta de les persones, la part subterrània als pobles. Veu els pobles així?
Als pobles tot se sap, i alhora tots volem que hi hagi coses que no se sàpiguen. Tothom ho sap tot de tothom, però del que passa de portes endins no en sabem res. Tots tenim molts secrets, encara que sembli que no en tinguem cap. Però be: tan grossos com els de la novel·la no [riu].
És una novel·la coral, costa de veure-hi un únic protagonista.
A mi m'agrada que hi hagi més d'una història, quan llegeixo. Que els secundaris tinguin coses importants per explicar. Sense adonar-me va ser així. Un de sol, de protagonista, no hi és. Després el lector tria qui li ha caigut més bé.
Hi trobem gent normal amb un costat ocult molt fosc. És molt hitchcocknià, això... Com el final.
M'agrada molt, Hitchcock. Vaig veure aquella sèrie, alguna cosa em devia quedar. I t
ots els personatges tenen una part bona i una de dolenta. Tots tenim les dues coses. M'agrada jugar amb això. Si hagués estat actriu m'hauria agradat una d'aquelles en què ets la bona i la dolenta. m'agrada posar-me en els dos papers, les emocions fortes. I els finals ensucrats, feliços m'avorreixen... Són irreals, no existeixen els finals feliços, ha de quedar alguna cosa que no lligui. Ha sortit la novel·la i he de donar la cara i tot això, però també sóc d'una manera que no m'agrada.
També ha citat com a referents Patricia Highsmith i Andreu Martín.
Sí. Patricia Highsmith juga amb el fet que qualsevol que tinguis a la vora es pot transformar en un assassí. És inquietant però m'agrada aquest doble sentit. I Andreu Martín té uns personatges magnífics: els personatges són increïbles. Si els personatges atrapen, l'escriptor ja ha guanyat bona part la partida. Primer t'han d'atrapar els personatges.
Els quaderns simbolitzen l'escriptura, l'observació? Té a veure amb la seva passió pels llibres i la literatura?
Volia que les nenes es fixessin en la gent i trobessin elements que fan avançar el misteri. I sí, sóc molt lectora. Tant que fa nou anys vaig obrir un blog per comentar tot el que llegeixo, Tumateixllibres. A casa el meu pare ha sigut molt lector. I ma mare sempre em deia que eren de grans, però jo els llegia tots. I ella sempre explica històries. Després vaig començar jo a inventar les històries, fins i tot quan a casa parlem de coses normals. Les meves filles em diuen: mare, no inventis! Però no ho puc evitar!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
