cultura

‘Joc de trons'

Un any després

‘Sóc el del fons a l'esquerra”

Figurants que van participar en el rodatge gironí de ‘Joc de trons' valoren l'experiència com a “dura”, però la majoria repetirien

Els més afortunats han vist compensat el treball apareixent en algun pla o, fins i tot, en un píxel

Ha passat exactament un any del càsting en què milers d'aspirants a participar com a extres en la sèrie Joc de trons van formar llargues cues a la Devesa. L'emissió de l'últim episodi de la sisena temporada aquest passat dilluns els allibera de la clàusula de confidencialitat que van haver de firmar els 800 seleccionats, que els ha impedit fins ara revelar interioritats del rodatge per al qual van ser contractats. Figurants gironins que finalment han pogut comprovar si, a més de compartir filmació amb els seus personatges favorits, han gaudit a la pantalla del seu moment de glòria. De fer història i poder assenyalar amb un dit aquell frame, pla, escena o seqüència en què apareixen rivalitzant en protagonisme amb Arya Stark, Jaime Lannister, High Sparrow o Margaery Tyrell.

Ja se sap que la feina de figurant és sacrificada i poc gratificant, però la majoria, sobretot els que són fans de la sèrie, asseguren que repetirien amb els ulls tancats. D'aquell grup selecte d'afortunats, però, no tots han vist compensada la seva gratitud i altruisme envers l'art de l'audiovisual. Encara recordem el dia de la projecció inaugural del primer episodi al Teatre Municipal, amb un extra exclamant aquell “ui!!” eixordador en veure com el tallaven just a ell i no apareixia a tocar de l'Arya en l'única escena gironina rodada als carrers del darrere de la catedral. Com ell, la majoria, perquè en realitat aquesta és la feina de l'extra: de farciment, de pur attrezzo humà, quan no hi entren en joc els efectes digitals.

Pemi Planas és dels que van tenir sort. “Molta sort!”, reconeix. “Gairebé surto més que en Jaime!”, diu, conscient de l'exageració. Apareix en quatre plans diferents de la famosa seqüència de les escales de la catedral, ben perceptible. Tant, que els seus amics i coneguts li van col·lapsar el Whatsapp amb captures d'imatge de quan ja apareixia en el tràiler promocional. De l'experiència i els tres dies de rodatge feixuc, tria “l'experiència” i, per damunt de tot, haver-se posat a les ordres del director Jack Bender, al qual ja admirava pel seu treball a Lost i Los Soprano. Com ell, el cassanenc Miles Dufrasne també va encarnar gent comuna del poble de Desembarcament del Rei. I malgrat reconèixer que la feina va ser “dura”, no dubtaria a tornar a repetir l'experiència de viure un rodatge “per dins”. A més, com diu irònicament, el fet de no dormir més de tres hores diàries durant les tres jornades que li va tocar treballar “et facilita la feina d'aparentar ser un pobre passavolant famèlic”.

Per la seva banda, dos germans de Santa Coloma de Farners, l'Aleix i l'Aniol Saurina, representen com l'atzar permet transcendir, o no, de l'anonimat més absolut a la glòria de sortir indemne del muntatge final (“l'experiència del rodatge” no els la treu ningú, això sí). Mentre que el primer encarna un pardal guardià del Gran Septe de Baelor, que apareix de manera perceptible a tocar de Jonathan Pryce (el Pardal Suprem), en la mateixa seqüència a l'escalinata, que va aplegar uns 400 extres, el segon va patir, literalment, fer de soldat Tyrell durant cinc jornades. El més dur per a ell no van ser els tres dies d'instrucció a les ordres d'un paracaigudista de l'exèrcit britànic, sinó carregar de les quatre de la matinada a les set de la tarda una armadura d'uns dotze quilos. I el que és més frustrant, vist l'episodi, és haver quedat “reduït a un petit píxel”, declara. Com bé sabem, el temps tot ho cura, i un any després diu que hi tornaria. “Però no de soldat!”, remarca.

Actor i extres, dos mons
Els figurants, si bé reconeixen que tenien ordres de no mantenir contacte amb els intèrprets, expliquen que alguns d'ells els van ser “simpàtics” (Dean-Charles Chapman), “atents” (Nikolaj Coster-Waldau i Jonathan Pryce) i “gentleman” (Roger Ashton-Griffiths), mentre que altres van ser “fredes” (Natalie Dormer) i “evasives” ( Maisie Williams). A les fotos, al fons a l'esquerra, apareix Pemi Planas i, a baix, a tocar del Pardal Suprem, Aleix Saurina.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Visites al campanar de Sant Fèlix de Sabadell per celebrar el tricentenari

sabadell
CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona