la crònica

La Santa Mare Planeta

Resulta molt sorprenent el que passa en aquesta ciutat per Temporada Alta i, per extensió, per Fires amb les arts escèniques. Sembla com si, amb l'arribada de la tardor, el públic de les comarques gironines descobreixi que existeix el teatre i els primers dies de festival és un devessall d'anuncis d'espectacles prorrogats per satisfer, tant com es pugui, la demanda d'entrades. Les festes de Sant Narcís coincideixen en el temps amb dues setmanes de celebració del festival, i el ritme de la programació s'incrementa fins al punt que la conciliació de la vida familiar i la vida laboral dels qui hi estem implicats d'una manera o un altra és una autèntica quimera. A la programació de Temporada Alta, però, també cal afegir-hi l'encomiable sobreesforç que fa la sala La Planeta, que programa simultàniament funcions d'espectacles del festival, sessions de lectures dramatitzades o recitals poètics emmarcats en la Proposta de Poesia –amb la complicitat de la Llibreria 22–, i mostra el millor teatre gironí amateur en la Proposta de Teatre Independent. I en el passat fins i tot havia arribat a fer-ho coincidir amb funcions d'espectacles familiars al matí. Té mèrit el que fa aquesta petita sala privada, independent, que roba el cor invariablement a tothom que hi va a mostrar el seu art –el cantautor Joan Isaac, per posar un exemple, li té una autèntica devoció–, i al públic, que valora com un tresor la proximitat amb els intèrprets.

La Planeta és un dels agents culturals indispensables de la ciutat, condició que s'accentua per Fires, i ha esdevingut un pilar bàsic del teatre gironí i català per diversos motius. El teatre gironí, l'amateur i el poc professional que hi havia i que hi ha, fins fa molt poc temps, no tenia un altre aparador que la sala del carrer Canalejas, sens dubte la més activa de les de fora de Barcelona, i molt més activa que moltes de les que hi ha a la capital. La Santa Mare La Planeta, la va batejar en un acte públic un actor que ja ha fet algun intent de poder dedicar-s'hi professionalment. L'evolució coherent i precisa del projecte artístic de la sala ha permès oferir magnífiques oportunitats a intèrprets gironins com ara Meritxell Yanes, Cristina Cervià, David Planas, Jordi Subirà i Maria Àngels Buisac, o a aixecar projectes als directors, també gironins, Jordi Prat, Xavier Pujolràs i Xicu Masó, a més del propi artífex del projecte, Pere Puig. Muntatges com Auuu!, Un conte de les mil i una nits, Lúcid, No ploris, Ximplet, La senyora Klein, Bondat o Alaska i altres deserts són alguns dels fruits saborosos d'aquest projecte que se sustenta en un treball continuat, rigorós i amb criteri.

Tornant a les Fires, pocs espais, per no dir gairebé cap, ofereixen com La Planeta recitals i lectures poètiques, en aquesta època un oasi de pau en el desert de l'excés de luminotècnia, decibels, borratxeres, paradetes de productes diversos, vehicles, tanques i aglomeracions. Llarga vida a la sala La Planeta!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona