El noticiari econòmic català dona molt de si, tal com correspon a un país amb una estructura empresarial gran i complexa. Encara més quan la nostra economia manté unes relacions internacionals molt altes (exportació, importació, multinacionals,...) i té una població relativament rica de 7,5 milions d’habitants, amb una casuística àmplia de consum i d’inversió. La veritat és que el nivell d’informació econòmica que es genera és bastant considerable i, per sort, cada vegada de més qualitat, gràcies entre d’altres a l’Idescat.

Un dels problemes que estem vivint darrerament en aquest terreny és la tergiversació, l’ús interessat de dades sense aplicar un mínim de respecte a l’objectivitat. L’esport en qüestió el practiquen professionals de diferents mitjans fent servir recursos diguem que poc ètics, tot informant parcialment de les coses, magnificant els punts negatius o fent d’altaveu d’autèntiques barbaritats. Alguns exemples: aquell informe d’un professor d’escola de negocis que, basada en una enquesta en què s’oculta sospitosament la tècnica de mostreig emprada, transmet que pràcticament tot l’empresariat català està a punt de tocar el dos del país; aquelles previsions macroeconòmiques o sectorials que auguren l’apocalipsi, i que en realitat es basen en l’opinió de tres o quatre persones properes a la cúpula directiva de la institució; aquella valoració d’una enquesta seriosa que destaca només un aspecte negatiu quan n’hi ha vint d’altres que són tots positius; aquella tergiversació dels conceptes que, referint-se a canvi de seus socials, ho titula “Fuga d’empreses”; aquelles declaracions tan freqüents de polítics que, sense cap fonament tècnic, afirmen que l’economia s’enfonsa. I resulta que després, quan es publiquen les estadístiques, anem molt millor del que tots ells deien i tal vegada volien.

Potser caldria que algunes seccions d’economia d’alguns mitjans passessin directament a la secció de política, i així ens entendríem millor tots plegats.